Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Herrera
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, a la vall del riu Genil, a La Campiña.
L’economia es basa en l’agricultura cereals, llegums, oliveres i en són característics els molins fariners i les almàsseres
Herrera
Divisió administrativa
Província de Panamà.
La capital és Chitré 17 200 h 1980
Susana Herrera
Federació Catalana de Motonàutica
Esquí
Esquiadora nàutica amb discapacitat sensorial.
Abans de perdre la vista, practicà l’esquí de muntanya Fou la primera persona a Europa que practicà l’esquí nàutic amb ceguesa En aquesta modalitat assolí quatre medalles d’or als Campionats d’Europa 1988, 1990, 1991, 1993 en categoria B1 i es proclamà campiona del món 1991, amb rècord mundial inclòs, en la categoria de cecs totals
Núria Herrera
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona especialitzada en crol, fou quatre cops campiona de Catalunya en 400 m lliure 1945 i tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 1945, 1946, 1947 També fou tres cops campiona d’Espanya de relleus en 4 × 100 m lliure 1945, 1946, 1947
Juan Herrera
Tennis
Tennista.
S’inicià al Club de Tennis de Múrcia i posteriorment fou jugador del Club Tennis de la Salut de Barcelona Fou campió de Catalunya individual 1970 La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP fou la 180 1974
Jacinto Herrera
Boxa
Boxejador.
Competí en la categoria del pes gall representant el Club de Boxa Girona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria del pes gall en vèncer el púgil Josep Lluís Sánchez del Club de Boxa Sant Cugat 1987
Glòria Herrera
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en trampolí.
Fou campiona d’Espanya de trampolí 1986, 1988, de sincronisme 1987 i de doble minitrampolí 1988, 1989, 1990 Participà en cinc Campionats del Món entre els anys 1980 i 1988 Un cop retirada impulsà la Federació Espanyola d’Aeròbic i Fitness
Pedro Herrera
Història
Anarcosindicalista.
Obrer ferroviari, el 1936 formà part del comitè peninsular de la FAI Després dels fets de juliol presidí la Junta de Comerç Exterior de la Generalitat i representà la CNT al Consell d’Economia Els anys 1936 i 1937 fou conseller de sanitat i assistència social i signà el decret que instituïa i regulava l’avortament al Principat 1937 A l’exili, participà en la creació del Consell del Moviment Llibertari Perpinyà, 1939
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina