Resultats de la cerca

Fou el pare de la reforma benedictina cluniacenca que sostreia l’orde a les ingerències civils, i maldà, alhora, per la reforma de l’Església contra la laxitud de la clerecia i la simonia Construí la tercera església de Cluny La seva festa se celebra l’11 de maig

Era monjo de Remiremont Lorena quan el papa Lleó IX el féu cardenal 1049 Home discutit i intelligent, intervingué activament en la política romana fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068 Reuní un concili a Girona 1068, on proposà el pla de reforma romana gregoriana Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya 1079

Fill segon d’Huguet de Llupià-Bages, senyor de Bages de Rosselló Canonge de València, fou nomenat bisbe de Tortosa 1379-97 El 1388 establí en la seva diòcesi la festa de la Immaculada Concepció, i promulgà diverses constitucions sinodals els anys 1390, 1393 i 1397 Arran de la mort de Joan I, formà part de l’ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar Martí l’Humà i urgir-li la tornada al Principat de Catalunya Benet XIII el transferí a la seu de València 1397-1427 Participà, el 1048, en el concili de la Real, a Perpinyà Fou, encara, autor de diverses constitucions litúrgiques i sinodals…

Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo 1162 fou un dels dipositaris del seu testament sacramental Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó Collaborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població…

Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume…

Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals

Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic

Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar  1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada  1960 i director d’ Historia y Vida  1967 i d’ Hoja Diocesana  de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946

Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre…

La seva escola teològica, influïda per Bernat de Claravall, donà famosos mestres i místics al s XII, com Hug de Sant Víctor i Ricard de Sant Víctor