Resultats de la cerca

Debutà al Liceu de Barcelona l’any 1905 i collaborà en diverses ocasions amb l’Associació Wagneriana El 1908 es presentà al Teatro alla Scala de Milà amb Louise , de GCharpentier, i des d’aleshores cantà a diversos teatres destacats d’Europa i Amèrica Fundà a l’Arboç el primer Orfeó Arbocenc El 1926 cantà novament al Liceu Pepita Jiménez , d’Albéniz Morí durant una tournée per Itàlia Deixà algunes composicions, com l’himne Nostra senyera

Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures d’activités…

S'inicià de molt jove, cantant acompanyat de la seva guitarra, pels cafès i els tavernes de Nàpols, i fou reconegut gradualment com un important valor de la cançó popular italiana La seva personalitat com a actor li valgué també el renom de Mimmo Nazionale Popular fora d’Itàlia, arran dels seus èxits als festivals de Sanremo, per cançons com Volare o Piove , al seu país és més considerat per cançons d’arrel autòctona, com ara Scimue , que descriu la vida a les terres del sud de la Itàlia camperola

Format amb GBMartini, conreà aviat l’òpera Passà a Copenhaguen 1755, on fou mestre de capella i director del teatre fins el 1775 Havent tornat a Itàlia, l’estrena de Le gelosie villane 1776 el féu cèlebre i obtingué la direcció de la capella de la catedral 1779 Caterina II el cridà a Rússia 1784, on assolí grans èxits i on establí un diapasó unificat per a tots els instruments Morí quan tornava a Itàlia Deixà òperes cèlebres, com Fra i due litiganti il terzo gode 1782, música litúrgica llatina i eslava, música de cambra, etc

Era fill del també compositor Giuseppe Giordani Recorregué Itàlia, Holanda i Anglaterra Autor d’òperes, com Perseverance 1788, és molt coneguda la seva ària Caro mio ben , atribuïda també al seu pare

El seu nom autèntic era Carlo Broschi Esdevingut un dels castrats més cèlebres, actuà a la cort de Felip V d’Espanya El seu cant alleujà la malenconia patològica del rei, fet que li valgué recompenses i, en el regnat de Ferran VI, influència política Carles III el féu tornar a Itàlia 1759

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates

Residí fins el 1512 a Màntua, a la cort d’Isabel d’Este, i després viatjà a diferents ciutats italianes Fou, juntament amb Marchetto Cara, el creador d’un art musical italià totalment alliberat de la influència francesa Les seves frottole i barzellette tenen a la vegada un caràcter popular i un gran refinament formal Escriví peces instrumentals, motets i lamentacions

Estudià amb Jde Macque a Nàpols S'establí a Roma, on actuà com a organista i virtuós de llaüt El 1646 anà a França, on hom li encarregà l’òpera Orfeo 1647, d’una gran influència en el teatre musical italià i francès També escriví l’òpera Il palazzo incantato d’Atlante 1642, l’oratori Giuseppe, figlio di Giacobbe ~1640 i diverses composicions vocals

Fou pianista i professor al conservatori de Nàpols i el primer compositor italià que aconseguí de destacar-se amb música instrumental i simfònica, en una època totalment dedicada a l’òpera Deixà dos concerts per a piano i orquestra 1878 i 1885, dues simfonies 1895 i 1904 i peces per a piano, algunes de les quals orquestrades, com el Notturno opus 70 núm 1, i la Novelletta opus 82, molt cèlebres