Resultats de la cerca

Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química inorgànica i l’…

Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler

Estudià amb Berzelius i Liebig i fou professor a Torí El 1847 descobrí les propietats explosives de la nitroglicerina, les quals observà i analitzà

Estudià els alcaloides, les solucions colloidals, la caseïna i les ptomaïnes, com la putrescina i la cadaverina, produïdes per la putrefacció cadavèrica

Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química