Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
Guillaume du Bellay
Història
Militar
Senyor de Langey, militar i diplomàtic francès.
Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon
Història
Militar
Mariscal de França.
Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79
François de Neufville
Història
Militar
Militar francès.
Protegit de Lluís XIV, mariscal des del 1693, durant la guerra de Successió al tron hispànic dirigí l’exèrcit d’Itàlia, on fou vençut a Chiari 1701 i fet presoner a Cremona 1702, i després en el front de Flandes fou derrotat per Marlborough a Ramillies 1706 Fou preceptor de Lluís XV i membre del consell de regència 1717-22
Tiberio Brancaccio
Història
Militar
Militar italià, al servei de la casa d’Àustria.
Lluità contra la república de Venècia i fou ferit a Nördlingen 1634, durant la Guerra dels Trenta Anys Complicat en l’alçament de Masaniello a Nàpols 1647, passà al Principat, on fou capità general de la cavalleria de Catalunya i hi morí
Galceran Cadell
Història
Militar
Militar, cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit
Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Història
Militar
Militar i erudit.
Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa
Joan Lluís Berard i Armadans
Història
Militar
Militar, fill de Joan Odó Berard i Riera.
Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583
Jean Victor Moreau
Història
Militar
Militar francès.
El 1794 era general de divisió Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg 1796 i de Cassano 1799 Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació Exiliat als EUA 1804, el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre
Josep Moragull
Història
Militar
Militar.
El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei Lluità al setge de Barcelona del 1706 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier 1713-14 i, com els Martí, desertà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina