Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Acaba el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia
A les dotze de la nit acaba oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, establert el 1993 per a jutjar els diversos crims comesos en les guerres que van acompanyar el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia 1992-95 En total es van jutjar 161 acusats, 89 dels quals van ser condemnats 62 serbis, 18 croats, 5 bosnians i 4 d’altres nacionalitats per genocidi o crims contra la humanitat En els judicis s’han interrogat uns 5000 testimonis Els considerats principals responsables van ser el president serbi, Slobodan Milosević, el president de l’autoproclamada…
L’OTAN denuncia que Iugoslàvia ha portat la “neteja ètnica” a Montenegro
Basant-se en les declaracions de refugiats kosovars, l’OTAN denuncia que el Govern de Belgrad ha fet arribar la “neteja ètnica” a la república federada de Montenegro El president de Montenegro, Dragisa Bruzan, confirma la mort de sis civils a mans de soldats serbis i ho qualifica de “crim contra la humanitat”, i també s’informa que les forces sèrbies separen de manera sistemàtica homes i dones de les columnes de refugiats que entren a Montenegro Per la seva banda, el Govern de Zagreb denuncia davant l’ONU les primeres incursions militars sèrbies en territori croat
La selecció catalana de futbol guanya la de Iugoslàvia per 1 a 0
La selecció catalana de futbol guanya la de Iugoslàvia per 1 a 0 amb gol del valencianista Òscar en un partit amistós disputat a l’Estadi de Montjuïc que s’emmarca en la campanya de reivindicació de seleccions esportives catalanes Per als propers dies també estan previstos partits amistosos de les seleccions de bàsquet, hoquei patins i handbol El partit atreu a Montjuïc prop de 40000 espectadors, però és deslluït pels incidents protagonitzats per un petit sector del públic que protagonitza actes vandàlics
Condemna d’un dels principals responsables dels crims a les guerres de l’antiga Iugoslàvia
El Tribunal Penal Especial de la Haia per a l’antiga Iugoslàvia dicta sentència contra Ratko Mladić, el qual, juntament amb Slobodan Milošević i Radovan Karadžić, va ser el principal inductor i planificador de crims contra la humanitat i genocidi en les guerres que van seguir la dissolució de Iugoslàvia Mladić va ser detingut al maig del 2011 prop de Belgrad El Govern serbi el va extradir a la Haia perquè fos jutjat El 16 de maig de 2012 es va iniciar el judici per onze càrrecs referits al setge de Sarajevo i la matança de Srebrenica Després d’un procés llarg i ple d…
Reunits a Ginebra representants serbis, croats i musulmans per al restabliment de la pau a l’antiga Iugoslàvia
Es reuneixen a Ginebra representants serbis, croats i musulmans, amb la mediació de Cyrus Vance i David Owen, per tal de restablir la pau a l’antiga Iugoslàvia
Pere I de Sèrbia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sèrbia (1903-18) i de Croàcia i Eslovènia (1918-21).
Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia
Vladimir Djorcevski
Voleibol
Jugador de voleibol.
Al final de la dècada de 1980 i principi de la de 1990 vestí la samarreta de l’Agrupació Cultural i Esportiva Bombers Jugà la final de la Lliga espanyola la temporada 1988-89
Rafael Frederic Martínez i Miñana
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, que signà sovint Federico Miñana.
Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano , i fou 1931 un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Director general de camins 1936 i sotssecretari del ministeri de propaganda 1937, escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926 S'exilià el 1939
república
Geografia
Unitat administrativa de primer grau de Iugoslàvia.
Després del desmembrament de la Iugoslàvia socialista, l’actual estat iugoslau, constituït el 1992, és format per les repúbliques de Montenegro i Sèrbia Aquesta darrera comprèn dos territoris autònoms