Resultats de la cerca

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona

És planta jardinera molt comuna i estimada

A la seva tomba brotà la flor que duu el seu nom

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Fou catedràtic d’arts en aquell convent i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Participà en l’esperit crític dels historiadors valencians del principi del s XVIII La seva obra fou vastíssima i s’ocupà, en general, de temes religiosos vides de sants i de temes històrics Redactà uns Monumentos históricos…

Vida i obra Dominicà 1683, fou professor de diversos collegis de l’orde Vinculat al cercle de M ↑ Martí , participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà És autor d’un tractat de metodologia històrica, el Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia València 1733, per a la formació dels historiadors Fou amic de Gregori Maians i polemitzà amb Feijoo, el “Diario de los Literatos de España” i Agustí ↑ Sales Feu aportacions a Escritores del reino de Valencia de Vicent ↑…

Exercí la professió a Alacant Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam Nàpols 1628, que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i altres malalties renals Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela Nàpols 1632

Fou escolà, monjo i mestre de capella de Montserrat Tot i la destrucció del monestir 1811, la dispersió 1822 i l’exclaustració 1835, formà de nou l’escolania i la proveí de repertori en part original Del 1835 al 1844 restà sol a Montserrat amb el germà J Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina en alternar el cant pla amb la polifonia per manca dels versets d’orgue

Es formà a Madrid És autor, a Palma, de les quatre esfinxs-lleones 1833 del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer 1843, conservada des del 1914 al Museu Marítim

Dominicà des del 1683, fou professor de diversos collegis de l’orde Participà de l’esperit crític dels historiadors valencians del començament del s XVIII, esperit crític que intentà de comunicar als estudiants Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia 1733 Contra els atacs de BJFeijoo a Savonarola en el seu Teatro crítico , publicà uns Vindicias históricas por la inocencia de Fr Gerónimo Sabonarola 1735, obra per la qual fou repetidament atacat pels dietaristes del Diario de los literatos de España en llargs articles i per Feijoo mateix Segura respongué…

Fou missioner a les Filipines i al Japó Satzuna, Fixen i Nagasaki i morí martiritzat És autor d’una Historia eclesiástica de los sucesos de la cristiandad del Japón 1633 Fou beatificat el 1867