Resultats de la cerca

És propietat de l’Observatori Astronòmic Nacional del Japó i és situat a Mauna Kea, Hawaii

Observà els dos trànsits de Venus per davant del Sol 1874 i 1882, al Japó i a Santo Domingo, respectivament La seva obra més famosa, el Traité de mécanique céleste 1889-96, és una de les més àmplies sobre aquest tema i durant molts anys fou emprada com a llibre de consulta Cal destacar, a més, l’estudi del problema d’un fluid heterogeni que gira al voltant d’un punt central

Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el Regne Unit i…

Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…

Fou creada el 1975 a partir de la fusió de la  European Launcher Development Organization ELDO amb la  European Space Research Organization ESRO Té per missió promoure la investigació i la tecnologia espacials amb propòsits exclusivament pacífics En foren els membres fundadors  Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, la República Federal Alemanya des del 1990, Alemanya, Irlanda, Itàlia, la Gran Bretanya, Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa Posteriorment s’hi han afegit Irlanda 1975, Àustria i Noruega 1987, Finlàndia 1995, Portugal 2000, Hongria 2003, Grècia, Luxemburg 2005, la…

La missió porta el nom del matemàtic i enginyer Giussepe Bepi Colombo Consta de dues sondes la Mercury Planetary Orbit, construïda per l’ESA i que estudiarà la superfície i la composició interna del planeta, i la Mercury Magnetospheric Orbiter, aportació japonesa que estudiarà la magnetosfera de Mercuri Per a arribar al seu destí la sonda utilitzarà l’impuls gravitatori de la Lluna, Venus i el mateix Mercuri, i farà servir, a més, la propulsió elèctrica solar SEP Aquesta nova tecnologia de baix cost, que combina l’assistència gravitatòria amb la propulsió espacial, fou provada amb èxit per l’…

Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les…

La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…

Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…

El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…