Resultats de la cerca

Començà publicant els seus dibuixos en la premsa parisenca vers l’any 1950 Poc temps després collaborava ja a Paris-Match i Punch i posteriorment ho feu també en altres publicacions de prestigi, com ara L’Express ,  The New Yorker , etc Recollí la seva obra en diversos llibres El seu sentit de l’humor és directe i humà i els seus dibuixos, sovint encadenats, són eminentment descriptius El 1950 creà amb René Goscinny  el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà i donà nom a una sèrie de llibres, la seva creació més popular Altres creacions seves foren  Monsieur Lambert 1965 i Marcellin…

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…

Estudià als conservatoris de Niça i París L’any 1962 fou guardonat amb la medalla d’or del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres, i dos anys després guanyà el Concurs Internacional de Violí N Paganini de Gènova Debutà al Carnegie Hall de Nova York quan tenia dinou anys Ha tocat música de cambra amb instrumentistes de la talla del violoncellista Paul Tortelier, el pianista Krystian Zimerman i el violinista Gidon Kremer Amb el violinista Vladimir Mendelssohn i el violoncellista Herre-Jan Stegenga formà el Trio Ludwig Ha enregistrat tots els concerts per a violí,…

Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…

Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic en l’anàlisi…

Esclau de raça negra, ajudà França durant la guerra d’alliberament d’Haití, la qual cosa li valgué el nomenament de governador d’Haití 1804 però en proclamà 1804 la independència i n'esdevingué emperador Reorganitzà Haití com un estat negre El seu govern degenerà ben aviat en una tirania, i perseguí ferotgement la població de raça blanca Morí assassinat

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

Fou membre del consell d’estat de Ginebra Cregué que la societat civil no era sinó una prolongació i un perfeccionament de la societat natural i fou partidari de la divisió i l’equilibri de poders, i es decantà a favor de l’aristocràcia Escriví uns Principes de droit naturel 1747 i uns Principes de droit politique 1751

Deixeble del seu pare, Jacques Caffieri, i de Jean-Baptiste Lemoyne, estudià pensionat a Roma És un dels escultors més notables del s XVIII Rameau 1761 Opéra de París, Piron 1762 Dijon, Borie 1767 Musée des Arts Décoratifs, París, Pingré Musée du Louvre, etc

Conreà el drama sentimental en Le feu qui reprend mal 1921, Martine 1922, Nationale 6 1935, Notre-Dame d’En-Haute 1951, etc Escriví també narració i llibres de records