Resultats de la cerca

Fill de l’almirall WPenn, rebé una acurada educació puritana El 1666, a Irlanda, esdevingué el millor teòric dels quàquers El 1681 comprà terres a Nova Jersey, que anomenà Pennsilvània en honor al seu pare Organitzà 1682 una comunitat quàquera i redactà la seva constitució i legislació des d’un punt de vista liberal i democràtic Féu costat al rei Jaume II d’Anglaterra, i això li valgué l’enemistat de Guillem III des del 1688 Temporalment li fou anullada la propietat sobre Pennsilvània 1692-94, i el 1701 hagué de reformar la constitució a favor de l’assemblea territorial Morí a la…

Participà en la revolució del 1848 fou membre del comitè de la rue Poitiers i ministre de l’interior 1850 i d’afers estrangers 1851 Representà, dins el marc de la revolució, l’ala burgesa i conservadora, oposada als intents socialistes de Louis-Auguste Blanqui i de Louis Blanc es distingí per la seva defensa aferrissada de la llei restrictiva del sufragi universal Participà en el cop d’estat que portà Napoleó III al poder 1851, i es convertí en president del consell d’estat del nou règim 1852-63 més tard fou ministre encarregat de justícia i cultes 1863-69

Rector de la Universitat de Princeton i governador de New Jersey 1910, formà part de l’ala liberal del partit demòcrata Fou elegit president dels Estats Units 1912, i reelegit l’any 1916 Impulsà una política econòmica renovadora creà l’impost personal sobre la renda i féu aprovar la Clayton Anti-Trust Act 1914 Mantingué una política intervencionista al continent americà Durant la Primera Guerra Mundial intentà de mantenir el principi de no-intervenció, però finalment declarà la guerra a Alemanya abril del 1917 Elaborà els seus 14 punts, que constituïen un programa de…