Resultats de la cerca

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, amb el qual ha jugat durant més de cinquanta anys, el 2012 aconseguí el títol de Mestre Català Jugà moltes temporades a divisió d’honor A títol individual, aconseguí dues victòries a l’Obert de Sant Andreu 1977, 1986 i el Trofeu Dicen 1973 Com a veterà, guanyà el Campionat de Catalunya per equips en tres ocasions 2005, 2006, 2008 i fou subcampió català individual 2008 També és àrbitre de les federacions catalana i espanyola d’escacs Presidí el CE Sant Andreu 1980-2005, i després en fou nomenat president honorífic Rebé la insígnia de plata de la federació…

Començà a jugar al Club Rey Ardid, de Mequinensa, però la major part de la seva carrera la feu al Club d’Escacs Jake, de l’Hospitalet de Llobregat, on defensà el primer tauler durant diversos anys Fou campió de la primera categoria 1967 i campió absolut de Catalunya 1985 També es dedicà als escacs per correspondència

Membre de la Unió Gracienca d’Escacs, es proclamà campió 1960, 1972 i subcampió 1962 de Catalunya

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, és Mestre Català des del 1990 Fou campió de Catalunya de ràpides de la primera categoria 1984, i campió absolut de ràpides de la XII Festa Catalana d’Escacs 1989 Exercí també de professor i coordinador de l’escola d’escacs del CE Sant Andreu

Mestre Nacional, s’inicià al FC Martinenc i al Foment Martinenc, i també estigué vinculat al Casal Catòlic de Sant Andreu Fou seleccionat per a l’Olimpíada d’escacs del 1928 i el 1930 El 1933 guanyà el Campionat de Catalunya i jugà al Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil participà en diversos torneigs internacionals, com el de Santander, on s’imposà, o el de Berga, on fou subcampió 1951 El 1958 fou subcampió de Catalunya i d’Espanya Posteriorment s’implicà en tasques organitzatives i de promoció i el 1970 organitzà el primer campionat escolar de Catalunya Com a jugador veterà,…

Gran impulsor dels escacs a Catalunya, fou tresorer del Reial Cercle Artístic, el Club Lucen de Calella, i de les federacions catalana i espanyola d’escacs durant els anys vint Escrigué l’himne de la commemoració dels deu anys d’existència del Club d’Escacs Comtal 1933 i l’himne dels escacs per a la Federació Espanyola d’Escacs FEDA També publicà diversos llibres sobre escacs Fou soci d’honor de la FEDA

S’inicià al Club d’Escacs Sabadell 1940, passà pel Club d’Escacs Terrassa 1952 i l’any següent continuà al Club d’Escacs Barcelona Fou vuit vegades campió de Catalunya 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962, 1963 i subcampió d’Espanya 1945 Competí en diversos torneigs internacionals i participà en la XIII Olimpíada d’Escacs 1958 Obtingué el títol de Mestre Nacional d’Escacs 1963 d’àmbit estatal

Començà a jugar a l’Orfeó de Sants, passà al Club d’Escacs Barcelona i al Club d’Escacs Mataró i fitxà pel Ruy López-Paluzie Fou dues vegades campió de Catalunya 1965, 1966 i quatre vegades subcampió d’Espanya 1948, 1960, 1963, 1968 Disputà torneigs internacionals, com el de Torremolinos 1961, el Torneig Internacional de Màlaga 1966 i el Torneig Zonal de Praia da Rocha de Portimão 1969 Formà part de l’equip d’Espanya al Campionat d’Europa 1961 i a l’Olimpíada 1964 com a tercer tauler

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’Escacs Barcelona…

Impulsada per escaquistes catalans, pretenia esdevenir el portaveu dels escaquistes de la península Ibèrica, amb l’objectiu d’aconseguir una federació esportiva única Fou fundada i dirigida per Joaquim Gil i Vicenç F Bort, i tingué com a collaboradors F Armengol, J Bertran, J Cabestany, J Castell, J Paluzie i E Puig, entre d’altres Contenia l’explicació de partides, problemes, articles biogràfics i ressenyes de torneigs Tingué una vida efímera