Resultats de la cerca

El 1973 fou campiona d’Espanya per equips amb el Club Tennis Barcino i tres cops campiona de Barcelona de dobles fent parella amb Pilar Lupón en l’època que encara no es disputava el Campionat de Catalunya

Defensa formada a la UE Barberà i al CH Santa Perpètua Després de guanyar una Lliga amb el Barberà 1993, fitxà per l’HC Sentmenat, equip on es retirà per primer cop a 32 anys Després tornà i jugà sis temporades al Cerdanyola CH, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa de la Reina 2010, abans de retornar a la UE Barberà Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa 1995

Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987

Jugà al CD Mataró des del final dels anys seixanta fins que passà al Joventut de Badalona 1979-82 Amb el CD Mataró aconseguí tres títols de Lliga estatal de primera divisió 1972, 1973, 1974 i dos subcampionats de la Copa de la Reina 1973, 1974 Fou jugadora internacional absoluta amb la selecció espanyola en divuit ocasions Disputà el Campionat d’Europa femení d’Itàlia el 1974, el primer en el qual participà la selecció femenina espanyola

Debutà en la primera marató popular de Catalunya, a Palafrugell 1978 Aconseguí sis títols catalans de marató 1980, 1981, 1983, 1986, 1987, 1998 i tres Campionats d’Espanya de 20 km 1982, 1983, 1984 Establí set rècords de Catalunya de marató i un de 100 km que també fou plusmarca estatal 1992 És l’atleta catalana amb més maratons disputades més de 160

De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular ,  L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers  1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille,  Ridolta aplech de poesias  1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada amb l’escriptor…

De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En vida publicà…

Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada pel caputxí…

Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella…

Anna de Valldaura, pseudònim de l’escriptora Joaquima Santamaria i Ventura, publica Tradicions religioses de Catalunya