Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Rafael Ulled i Altemir
Història
Història del dret
Polític, advocat i enginyer, germà de Jesús i Josep.
Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació…
Joan de Garganta i Fàbrega
Història del dret
Llicenciat en dret i en lletres, fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà.
Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Escriví a “La Publicitat” i fou militant d’Acció Catalana Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya 1938 afavorí els intents de normalització del culte catòlic S'exilià el 1939 i fou professor d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia Colòmbia
Jacint Vilardaga i Cañellas
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Jurisconsult i historiador.
Fill del notari Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial…
Ramon de Trobat i Vinyes
Història del dret
Advocat.
Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets angelet , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’…
Hermogenià
Història del dret
Jurista romà.
Hom li ha atribuït una obra en sis volums titulada Iuris epitomae Fou editat i comentat per Josep Finestres, In Hermogeniani Iuris epitomarum 1757
Eduard Maluquer i de Tirrell
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Germà de Josep Maluquer i de Tirrell Presidí la diputació de Barcelona 1888 Publicà Manual de las reformas introducidas en el derecho civil español desde 1864 hasta 1° de marzo del corriente año 1875 1875
Francesc Carles i Gabarró
Periodisme
Història del dret
Advocat i periodista.
Dirigí els periòdics El Fomento 1849 i El Conseller 1852, i, amb Marià Noguera i Josep Ferrer i Subirana, publicà La Biblioteca del abogado 1839-46 Dirigí també la Historia de los templos de España 1858
Narcís López i Batllori
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor.
Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961
Joan Lladó i Vallès
Comunicació
Història del dret
Advocat i publicista.
Nebot de Josep MVallès i Ribot Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona 1909-13 En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí El Intransigente
Joan Anton Martí
Història del dret
Jurista.
Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V