Resultats de la cerca

El 1828 inicià, per sistemes experimentals, la construcció d’hivernacles i d’umbracles en els quals introduí grans perfeccionaments tècnics sistemes de recollida de la humitat interior i exterior, variació dels tipus de coberta segons les necessitats L’obra que el féu mundialment famós fou el Palau de Vidre de la Primera Exposició Internacional de Londres el 1851 Era l’edifici més gran construït fins aquell moment 70 000 m 2 , resolt en una estructura d’acer i vidre amb mòduls prefabricats de 7,32 m

Fill de William Jackson Hooker 1778-1865 —primer director del jardí botànic de Kew, que convertí en el més important del món— Acompanyà James Ross en el seu viatge de l’Antàrtic 1839-43 i féu altres viatges d’exploració a l’Índia i el Tibet 1847, el Marroc 1871, i travessà l’Amèrica del Nord 1877 El 1865 succeí el seu pare com a director dels Kew Gardens, càrrec que ocupà fins el 1885 Fou president de la Royal Society 1872-77 Juntament amb Georges Bentham publicà el monumental Genera Plantarum 1862-83 i inicià la publicació dels Index Kewensis , registre de tots els noms de plantes, publicats…

Impulsà l’estudi de la histologia dels fongs i descobrí els basidis La seva obra fonamental Recherches sur l’hyménium des Champignons 1837 capgirà els conceptes admesos al seu temps sobre aquest grup

Estudià científicament la hibridació de vegetals i aclarí definitivament la qüestió dels sexes en les plantes

Participà en l’expedició al Perú de Cde La Condamine Introduí a Europa l’heliotropi i diverses plantes ornamentals

Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique

Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788

És autor, ensems amb Joseph Dalton Hooker, de la monumental obra Genera plantarum ad exemplaria imprimis in herbariis Kewensibus servata definita 1862-83, i també, entre altres, de Catalogue des plantes indigènes des Pyrénées et du Bas-Languedoc 1826

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en…