Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Julià Reig i Ribó
Industrial i polític.
Conseller general de les valls d’Andorra del 1948 al 1959 i síndic general del 1960 al 1966 i del 1973 al 1978, durant el seu mandat restaren blocats els intents de reforma del règim polític andorrà, bé que promogué la creació de la Seguretat Social i l’obertura a l’exterior Dirigí una empresa tabaquera familiar i fou fundador i president de la Banca Reig
Òscar Ribas i Reig
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’Andorra, que…
bosc de la Rabassa
Muntanya
Bosc de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa
, a 2 169 m alt), prop del límit meridional d’Andorra.
La riera de la Rabassa , que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria
Albert Pintat i Santolària
© Govern d'Andorra
Política
Polític andorrà.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Catòlica de Friburg Suïssa el 1967, es dedicà a l’activitat empresarial El 1982 inicià la carrera política com a cònsol menor de Sant Julià, que continuà com a secretari personal del cap de govern Josep Pintat 1984-85 De 1986 a 1991 fou conseller general i en 1995-97 ambaixador al Benelux i a la UE Ministre de relacions exteriors 1997-2001 i ambaixador a Suïssa i a la Gran Bretanya 2001-2004, a l’abril de 2005 guanyà, al front del Partit Liberal, les eleccions generals i esdevingué cap de govern d’Andorra, càrrec que ocupà fins el 2009,…
riu d’Enclar
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Valira que neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic d’Ós, a 2.406 m, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella
parròquia
Dret administratiu
Circumscripció o divisió administrativa d’Andorra.
Des de l’any 1978 en són set Andorra la Vella, Canillo, Encamp, les Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria
Pont de la Margineda (Andorra la Vella)
Art romànic
Situació Vista frontal des de ponent Aquest pont, juntament amb el de Sant Antoni, són els dos únics d’Andorra, considerats com a romànics El de la Margineda és força més ample JM Ubach El pont travessa la Valira a l’antic llogaret, ara només una masia, anomenat la Margineda, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria És situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, passant per Santa Coloma Es troba vora la carretera general I, a uns 2 000 m del poble de Sant Julià, vers tramuntana, i a uns 100 m del pont nou de la Margineda, sobre el…
riu d’Aós
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la zona axial dels Pirineus, format al poble d’Aós de Civís (Alt Urgell), per la unió del riu de Setúria (la capçalera del qual, la conca de Setúria, és dins la parròquia andorrana de la Maçana) amb el riu de Salòria.
Al pont de Bixessarri, el riu penetra en territori andorrà dins la parròquia de Sant Julià de Lòria i, després de passar per Bixessarri, desemboca a la Valira, per la dreta, prop de l’Aixovall En el seu sector més baix és conegut també amb el nom de riu de Bixessarri
Maria de Xèrica
Història
Comtessa de Prades i d’Empúries.
Filla de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Loria El 1338 fou casada, a València, amb Ramon Berenguer I, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó, de qui fou la segona muller, el qual aleshores era comte de Prades i després ho esdevingué d’Empúries Fou soterrada al convent de Santa Caterina, de Barcelona, i fou mare del comte Joan I d’Empúries
Montserrat Palau i Martí
Etnologia
Etnòloga.
Féu la carrera de bibliotecària a Barcelona i es llicencià en lletres i psicologia a París Es doctorà amb un estudi sobre etnologia africana Ha publicat l’obra Andorra 1967