Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dietilamida de l’àcid d-lisèrgic
Farmàcia
Substància semisintètica derivada de l'alcaloide extret de la banya del sègol, que produeix un gran efecte psicomimètic i al·lucinogen.
Fou semisintetitzada el 1943 per Stoll i Hofmann a partir de l’ergometrina És una droga que, a dosis de micrograms, produeix un gran efecte psicomimètic i allucinogen En el decenni dels seixanta, Tymothy Leary donà a conèixer el seu ús com a estupefaent De mecanisme poc conegut, els efectes allucinògens trip o “viatge” d’una dosi de 30 i 100 μg duren de 4 a 8 hores El seu consum ha estat vinculat a l’art psiquedèlic
Albert Hofmann
Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni…
psicòtrop
Farmàcia
Dit de la substància farmacològicament activa que modifica les funcions normals mentals o les facultats afectives.
La psilocibina i l’LSD són psicòtrops
àcid lisèrgic
Bioquímica
Constituent fonamental de tots els alcaloides del sègol banyut, del qual hom l’extreu per hidròlisi.
Nombrosos derivats de l’àcid lisèrgic són emprats en terapèutica, sobretot la seva dietilamida, coneguda amb la sigla LSD
delirogen
Farmàcia
Dit de la substància que, a dosi suficient, produeix un estat de deliri, sobreexcitació i incoherència psíquica.
Els més coneguts són la dietilamida de l’àcid D-lisèrgic LSD, la peiotlina i la mescalina Molts fongs tòxics dels gèneres Inocybe, Clitocybe i Amanita contenen substàncies d’aquest tipus
Timothy Leary
Psicologia
Psicòleg i filòsof nord-americà.
Professor de psicologia a la Universitat de Harvard 1959, d’on fou expulsat 1963 per fomentar l’ús de substàncies psiquedèliques entre els estudiants Des de Nova York, on s’installà, continuà defensant l’ús de l’LSD i es convertí en punt de referència per al moviment hippy Empresonat diverses vegades, fou alliberat el 1976 Propagandista de les seves idees de rebellió a través de llibres i conferències, els darrers anys proposà canalitzar-les a través d’internet
psiquedèlic | psiquedèlica
Dit de certes drogues, com és ara l’LSD, la mescalina, etc, que provoquen un estat de particular exaltació.
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…