Resultats de la cerca

Estudià durant un temps breu al Conservatori de París i el 1974 ingressà a l’Opéra-Studio i debutà com a primera dama en unes funcions estudiantils de La flauta màgica El 1977 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lió, on desplegà una important activitat com a cantant, fins a arribar a protagonitzar obres de Ch Gounod Mireille , CM von Weber El caçador furtiu i WA Mozart Così fan tutte El 1982 debutà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Il turco in Italia i el mateix any cantà al Teatro Colón de Buenos Aires Benvenuto Cellini i Le Comte Ory A partir d…

Estudià els problemes mecànics inherents a la generació i propagació del so Treballà primer a la cort de Frederic el Gran de Prússia i, a partir del 1787, a la de Lluís XVI de França i visqué al Louvre Després de la Revolució Francesa feu classes a l’Escola Normal i a l’Escola Politècnica de París Entre les seves obres destaquen Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra representa la continuació dels estudis fets per altres matemàtics, com B Taylor, JB le Rond D’Alembert, o J Bernoulli

Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947

Havent entrat a l’orde dominicà 1879, fou actiu promotor de l’estudi crític de la Bíblia en el camp catòlic, tot i les dificultats amb què topà per part de l’integrisme catòlic Fundà, a Jerusalem, l’École Pratique d’Études Bibliques 1890 i la “Revue Biblique” 1892 Entre les seves moltes obres es destaquen Méthode historique 1911, els comentaris als quatre Evangelis Marc, 1911 Lluc, 1921 Mateu, 1923 Joan, 1925 i Introduction à l’étude du Nouveau Testament , en tres volums 1933-37

Continuador de l’obra d’Euler, fou cridat a Prússia per Frederic el Gran Traslladat definitivament a París el 1787, posà de manifest a l’École Polytechnique els seus amplis coneixements estudiant les equacions de grau superior al quart, indicà les bases de la futura teoria de grups Ideà el mètode d' interpolació que duu el seu nom És autor de Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra completa fou publicada a París del 1867 al 1892

Estudià la teoria de funcions, els grups i les equacions diferencials Publicà diverses obres, com Traité d’arithmétique 1852, Traité de trigonométrie 1850 i també les obres de Lagrange 1867-77

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou campió d’Espanya d’esquí nàutic 1975, 1976 Amb l’Escuderia Lagrange-Escrig assolí el tercer lloc al Campionat d’Espanya offshore 1983

Estudià les equacions cúbiques i quadràtiques i d’altres, com la del tipus x n -1 = 0 per a tot n nombre primer Amb Lagrange elaborà mètodes per a resoldre equacions 1771, i són especialment importants els estudis sobre els determinants 1772 S'ocupà també de la mecànica i de l’acer

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831