Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat, gràcies, en…
Sant Crist de Lepant
Talla de fusta del s XV que, segons tradició, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.
Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant , sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca
Representacions tratrals de la batalla de Lepant en algunes poblacions catalanes
Es fan representacions de teatre de la batalla de Lepant en algunes poblacions catalanes
Naupacte
Ciutat
Ciutat del nomós d’Etòlia-Acarnània, Grècia, situada a la costa septentrional de l’estret que separa el golf de Patres del de Corint.
Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès Després d’Egos-pòtams passà als locres 404 aC, als etolis 338 aC i, finalment, als romans 191 aC A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos d’on la forma italianitzada Lepanto i tingué una certa importància El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren Els turcs se n'apoderaren el 1499 Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa batalla de Lepant
Lliga Santa
Història
Aliança promoguda el 1570 pel papa Pius V, després de la presa de Xipre pels turcs, entre els Estats Pontificis, Venècia i Castella per tal de deturar l’expansió otomana a la Mediterrània.
La flota que organitzà obtingué la victòria naval a la batalla de Lepant 1571 L’aliança es mantingué fins el 1573, en què Venècia se'n retirà perquè no volia una acció militar contra Tunísia
Montserrat Gordiola
Història
Capità de vaixell.
Participà en la batalla de Lepant contra els turcs El seu vaixell “Santiago” lluità a l’ala esquerra de l’esquadra cristiana, sota les ordres d’Agostino Barbarigo Morí en el combat
Aturada l’amenaça musulmana a la Mediterrània
La victòria de la Lliga Santa sobre els turcs a Lepant atura l’amenaça musulmana a la Mediterrània
Dins la monarquia hispànica
La Galera Reial o Capitana de la Santa Lliga a Lepant, construïda a les Drassanes de Barcelona, 1568-69
Selim II
Història
Soldà otomà (1566-74), fill i successor de Solimà I
.
Mantingué els privilegis comercials sobretot amb França i amb els venecians, però, davant l’intent d’annexar-se Xipre presa de Nicòsia i Famagusta, 1570, els Estats Pontificis, Venècia i Castella, aliats, destruïren la flota otomana en la batalla de Lepant 1571
Antoni Pi
Literatura catalana
Poeta.
Catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona És autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles Es retirà de l’activitat docent i es féu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron