Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Ordos
Altiplà
Altiplà de la Xina, delimitat al N per la corba del Huang He superior i travessat en direcció E-W per la Gran Muralla xinesa, gairebé enterrada per la sorra.
La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar
Yunnan
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Sheng
de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Kunming És una regió molt muntanyosa, sobretot a l’W Els alts altiplans calcaris han estat profundament excavats per les valls del Iang-Tsé, el Mekong i el Salween El clima és temperat, amb forta influència monsònica La part occidental és coberta de bosc, encara poc explotat La població és molt variada 2/3 són formats pels han, i la resta per una gamma molt variada de minories ètniques Província mitjanament poblada, la major part de la població viu al fons fèrtil de les valls, especialment al voltant de Kunming i Dali La principal activitat és l’…
coves de Mogao
© Richard Towell
Cova
Budisme
Conjunt de coves budistes situades prop de Dunhuang, a la província de Gansu (Xina).
Les coves, de dimensions molt diverses, estan excavades en un penya-segat de gres, i formen un conjunt de 492 temples, dels quals només uns trenta poden ser visitats Els temples estan decorats amb pintures murals i conserven milers d’escultures, manuscrits, etc, que constitueixen un tresor de mil anys d’art budista Aquest indret, emplaçat en un dels extrems del desert de Gobi, es trobava en un lloc estratègic de la ruta de la deda Les coves foren construïdes entre els segles IV i XIV per monjos budistes com a santuaris gràcies a les donacions El 1987…
Nanquín
Ciutat
Capital del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la vora dreta del Iang-Tsé , a l’oest de Xangai Construïda com a ciutat imperial pels mings, envoltada de muralles, destruïdes en gran part el 1864, ofereix actualment un ampli exemple de l’adaptació de l’arquitectura xinesa a les necessitats modernes És un important nus ferroviari i un port actiu Hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils, químiques, de fertilitzants, de tractors, de plàstics i alimentàries Posseeix un important observatori astronòmic L’antiga ciutat de Giuling , construïda fa uns 2500 anys, era situada a l’actual emplaçament de Nanquín, i durant…
Anyang
Ciutat
Ciutat de la província d’Henan, Xina.
Centre miner hulla, siderúrgic i agrícola als contraforts dels Taihang Shan, que s’ha desenvolupat en part per raó de la seva situació vora el ferrocarril que l’enllaça amb Pequín Capital de la dinastia Shang, instituïda per Pangeng, el 1300 aC Perdurà fins l’any 1027 Les excavacions del s XX han revelat l’extraordinària categoria de la civilització del bronze xinesa Cal citar sobretot les peces de bronze anomenades Shang també la ceràmica blanca Hom ha descobert l’arxiu de les inscripcions màntiques damunt closques de tortuga més de 100 000 peces,…
Xuzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada al S del llac Weishan, enmig d’una regió de turons, és un centre de comunicacions important entre els quatre sheng de Jiangsu, Shandong, Henan i Anhui Les mines de ferro de Liugonyi explotades ja sota la dinastia Han, situades a una trentena de quilòmetres, al N, com també les mines de carbó dels voltants de la ciutat, n’han fet un centre industrial important indústries siderúrgiques i mecàniques Hom l’anomena també Tongshan , nom del xian administratiu on és situada la ciutat Lloc estratègic, ha estat escenari de nombroses batalles, de les quals…
Hankou
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Xina, a l’actual sheng de Hubei, a la confluència del Hanshui i del Iang-Tsé.
El 1950 passà a integrar la ciutat de Wuhan, juntament amb Hanyang i Wuchang, ciutats amb les quals formava una mateixa conurbació Fou una de les primeres ciutats xineses obertes al comerç exterior 1861
Tai Hu
Llac
Llac de la Xina oriental, a l’W de Xangai, a cavall dels sheng de Jiangsu i Zhejiang.
S'estén a la plana alluvial al S del Iang-Tsé Té nombroses illes, on hi ha jaciments de carbó És unit amb el Yun He A les seves ribes hi ha les ciutats de Wujiang i Wuxi
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
Anqing
Ciutat
Ciutat de la Xina, al SW de la província d’Anhui, a la vora nord del riu Iang-Tsé.
Domina l’estreta plana fluvial entre les muntanyes de Dabie Shan al Nord i Huang Shan a la vora Sud Important centre comercial i mercat del te produït a les muntanyes del Nord i Sud del riu S'hi ha desenvolupat la indústria del ferro i de l’acer