Resultats de la cerca

Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb…

La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins la…

Situació i presentació Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l’W amb Vulpellac A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona En els documents medievals el lloc és anomenat Torroella o bé Torroella de Mont-ras Aquest nom de Torroella, que pot tenir l’origen en una torre medieval o més antiga, vora la qual degué créixer el poble, és totalment oblidat El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres puig de…

L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals…

Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d…

Les seves aigües desemboquen a la Mediterrània, a les basses d'en Coll , de nou al terme de Pals, després de recórrer breument el sector sud del terme municipal de Torroella de Montgrí

Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa

En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric