Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
estanys de la Coma de Sotllo
Sector lacustre del Pirineu axial, situat a uns 2.500 m. d’alt. al SW del pic de Sotllo, alimentat per les aigües de la coma de Sotllo.
Dins del terme d’Alins Pallars Sobirà, és la capçalera del barranc de Sotllo
canal Imperial d’Aragó
Canal de l’Ebre que pren les aigües al Bocal, prop de Tudela, Navarra, i que, amb un recorregut de 108 km, acaba a Fuentes del Ebro.
El cabal és de 35 m 3 /s i rega 28 000 ha En fou iniciada la construcció el 1530, en temps de Carles V, però no fou acabat i inaugurat fins l’any 1784
Montorroio
Cim
Cim (2 861 m) de la serralada que separa la vall Fosca (la Torre de Cabdella) i la d’Àssua (Sort), entre les serres del Montsent i de Mainera.
Montcaubo
Cim
Cim (2 290 m) de la serra que separa les valls d’Àneu (la Guingueta d’Àneu) i de Cardós (Vall de Cardós), al S del coll de Campirme.
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
serra de Capifonts
Serra
Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Ferrera, de direcció SE-NW, entre les valls de Boixedo i de la Rabassa, afluents per l’esquerra del riu de Tor.
serra de Turp
© Xevi Varela
Serra
Sector d’una de les serralades més meridionals dels Prepirineus, estesa, en direcció SW-NE, des del Segre (on forma la part oriental de l’estret d’Aubenç) i la serra d’Odèn.
Culmina a 1620 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols d’Organyà, Coll de Nargó i Oliana Alt Urgell
Biterna
Mitologia
Indret imaginari on, segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc de Biterna
.
coll de la Ganga
Collada
Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (535 m) i el puig de Ribot (327 m), que comunica la vall de Calonge, al S, i la del Daró, al N.
Atanagrum
Ciutat
Nom romanitzat d’una de les ciutats, no localitzada, més importants dels ilergets al segle III aC, presa per Gneu Escipió després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries l’any 218 aC.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina