Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
tossal de Boix
Cim
Cim (2 733 m) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc (Alta Ribagorça), contrafort del massís de Bagüienyola.
serra del Volterol
Serra
Massís muntanyós (855 m alt) que separa les valls del riu Pedrissa (Camporrells) i del Reguer (Baells, Castellonroi), a la Llitera, que forma part d’un dels darrers plecs dels Pirineus.
coll de la Croqueta d’Ovarra
Vista del coll de la Croqueta d'Ovarra
© Carolina Latorre Canet
Pas enlairat damunt la vora dreta de l’Isàvena (Ribagorça), al camí de Vallabriga (Beranui) a les Paüls, a l’indret on el riu passa engorjat (congosts d’Ovarra i de Gavarret).
Andolfa
Església
Antiga quadra del municipi de Benavarri (Baixa Ribagorça), al vessant septentrional de la serra de Sant Quiles, que comprenia dues cases i una església de la Mare de Déu de les Neus.
Lliterà
Poble
Poble del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça), situat al vessant N del Montsec d’Estall, a la capçalera del barranc de les Ortogues, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial el Roser depengué de la de Viacamp fins el 1804 Formava municipi a mitjan s XIX
Vilaplana
Caseria
Caseria (1 488 m alt) en procés de despoblament del municipi de les Paüls (Ribagorça), al SE de la vila, al cim d’un serrat que domina, per l’esquerra, l’Isàvena.
Alins de Llitera
Poble
Poble del municipi de Sanui i Alins (Llitera), situat a la zona muntanyosa que separa la Llitera de la Ribagorça, a 664 m d’altitud al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació.
Una carretera l’uneix amb Sanui Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca
Viuerri
Despoblat
Despoblat del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a 1337 m alt, al vessant meridional del tossal de les Llanes, a la capçalera del barranc de Viuerri (afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, aigua avall de Vilaller).
En resta l’antiga església
canal de Saidí
Canal derivat del canal d’Aragó i Catalunya
; pren les aigües als alts de la Menudella, al límit entre els termes de Sant Esteve de la Llitera i de Montsó (Aragó), amb 15 m 3
d’aigua per segon.
Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme Baix Cinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies
vall de Corones
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), la capçalera de la qual és constituïda per les seves crestes del Mig (límit amb la vall de Barrancs) i de Cregüenya (límit amb la vall de Cregüenya).
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la…