Resultats de la cerca

Especialitzat en física nuclear, estudià diverses reaccions de desintegració i transmutació i el 1933 aconseguí d’anihilar la matèria, mitjançant el bombardeig del platí amb electrons positius, amb la qual cosa obtingué fotons

Fou professor a Rennes, Lió, Zuric i Estrasburg Són notables els seus estudis sobre el magnetisme aplicà la teoria del paramagnetisme al ferromagnetisme i descobrí l’efecte magnetocalòric És important també la seva teoria sobre el magnetó

Fou professor a l’École de Médicine de París i a la Faculté des Sciences de Marsella 1854 Membre de l’Académie Française des Sciences 1863, fou distingit per aquesta amb els premis Jecker 1869 i Lacaze 1875 Inventà, amb Silbermann, el calorímetre que porta el seu nom

Féu importants recerques en radiacions, ionització, etc, i ideà diversos instruments com ara l’osmoregulador És conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1900, els raigs gamma dels cossos radioactius

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies ferrimagnètiques…

Autodidacte, s’interessà per totes les branques del coneixement D’ençà del 1801 fou professor de física i química a l’École Centrale de Bourg-en-Bresse, on escriví la seva primera memòria científica, sobre teoria del joc 1802 Això li valgué una plaça de professor assistent de matemàtiques a l’École Polytechnique de París 1805, on fou nomenat titular el 1809 Napoleó, impressionat pel seu talent, el nomenà inspector general d’instrucció pública 1808 Fou escollit per l’Académie de Sciences el 1814, ensenyà filosofia a la facultat de lletres, i física a la de ciències i, des del 1824, al Collège…

Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X

Fou autor d’importants investigacions sobre estàtica dels fluids, dilatació de líquids i gasos, vapors saturants, i variacions de la temperatura de fusió a fortes pressions