Resultats de la cerca

Dugué a terme les primeres recerques de petroli a Turquia i intervingué després, amb un capital uniforme, en diverses companyies petrolieres Ocupà alguns càrrecs diplomàtics Establert a Portugal el 1942, creà a Lisboa la Fundació Gulbenkian , que patrocina estudis, especialment els relatius a la tradició armènia i oriental, i promou les principals activitats musicals de Portugal Aplegà també un bon nombre d’obres d’art, conservades a la mateixa fundació

Es llicencià en dret i exercí d’advocat Succeí Pere Coromines com a cap del negociat de finances de l’ajuntament de Barcelona Publicà articles importants de tema econòmic i fou collaborador dels diaris El Diluvio , La Vanguardia , l’etapa catalana del Diari Mercantil 1932-35, etc Vinculat a la Lliga Regionalista, collaborà amb Francesc Cambó en operacions financeres importants com la constitució de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad, a partir d’una societat alemanya, el 1920 Durant la Segona República es presentà a eleccions per la Lliga, i fou dos cops diputat a corts 1933 i 1936…

Pel càrrec que tenia, viatjà per tota la península Ibèrica, i a Lisboa embarcà cap a les Índies La seva obra, de la qual hom féu un recull pòstum, Lettere edite e inedite 1855, palesa l’excellent cultura humanística de l’autor amb dots molt aguts d’observació, hi són analitzats els contactes entre llengües indoeuropees i el sànscrit

Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sotssecretari d’economia del primer govern de la República Espanyola…

Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla, a la casa del banquer…