Resultats de la cerca

Entre 80000 i 100000 persones es manifesten a Bilbao en demanda d’un impuls del procés de pau, convocades pels partits que van signar la Declaració de Lizarra La mobilització té continuïtat dilluns, amb una aturada d’una hora que té un seguiment irregular, alt entre els treballadors del sector públic, el transport i les grans empreses, però menor als altres sectors i al conjunt de Navarra PP i PSOE llancen dures crítiques contra l’executiu de Juan José Ibarretxe, que se suma a la convocatòria davant la seu del Govern basc, a Vitòria

Més de 700 càrrecs municipals del Partit Nacionalista Basc es reuneixen a Bilbao com a primer pas per a constituir un òrgan nacional que aplegui tots els municipis bascos amb l’objectiu d’assolir la sobirania nacional La proposta, nascuda al si d’Euskal Herritarrok, va ser assumida pel PNB i EA als acords de Lizarra, i comprèn els municipis de les comunitats autònomes del País Basc i Navarra i també del País Basc francès

Prop de cent mil persones es manifesten pels carrers de Bilbao per demanar l’acostament dels presos d’ETA al País Basc La marxa ha estat organitzada pels partits signants del Document de Lizarra i altres organitzacions polítiques i cíviques de menor entitat Al final de la marxa es llegeix un manifest on es demana al Govern espanyol que no faci servir els presos i els seus familiars com a monedes de canvi en el procés de pau al País Basc

PNB, EA, EH i IU-EB, els mateixos partits que van signar el Document de Lizarra, aproven al Parlament basc una declaració que defensa la validesa de continuar endavant el procés de pau en unes “condicions d’absència permanent de totes les expressions de violència” Tot i que és la primera declaració institucional contra la violència que té el suport d’EH i, per extensió, d’HB, els partits d’àmbit estatal PP i PSOE mantenen la seva crítica contra el que interpreten com un seguiment per part de PNB i EA dels postulats del nacionalisme radical i qualifiquen el document de decebedor i…

S’afilià a les Joventuts Socialistes el 1975 i, del 1997 al 2001, fou secretari general del Partido Socialista de Euzkadi-PSOE Arran del pacte de Lizarra 1998 s’aproximà al Partido Popular de Jaime Mayor Oreja per a derrotar el PNB en les eleccions al Parlament basc del 2001, però en no aconseguir-ho dimití el càrrec Conseller de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas des del 2008, el 2014 fou cofundador de la plataforma espanyolista Libres e Iguales, creada per combatre l’independentisme català El setembre del 2023 fou expulsat del PSOE pel seu posicionament contrari a…

L’organització fou creada al final de l’any 1992 per sectors abertzales, però desvinculada de partits polítics El seu objectiu era impulsar una mediació que posés fi al conflicte violent entre l’Estat espanyol i ETA  per mitjans pacífics i a través del diàleg Tingué representació a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra, i també a Madrid, Barcelona i Brusselles Celebrà diverses conferències de pau i donà suport al pacte de Lizarra 1998 entre els partits nacionalistes, després del qual ETA mantingué una treva de gairebé un any En la seva vuitena i darrera assemblea març…

Graduat en dret i doctor en lletres, amplià estudis a Alemanya i posteriorment fou professor de dret polític a les universitats de Madrid, Bilbao i Deusto Ingressà a la Companyia de Jesús i s’ordenà sacerdot 1967 El 1968 s’afilià al Partit Nacionalista Basc i el 1970 se secularitzà Fou diputat al Congrés del 1977 al 1979, any que s’incorporà al comitè executiu Euskadi Buru Batzar, EBB, del Partit Nacionalista Basc L’abril del 1980 fou elegit president del partit Protagonitzà un enfrontament amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea , pugna que propicià que tots dos abandonessin els càrrecs…

Economista, en 1983-87 fou alcalde de la seva ciutat natal Procurador de les juntes generals d’Àlaba 1983-94, que presidí en 1986-91, des del 1984 és membre del parlament basc pel PNB, on fou president de la comissió d’economia i pressupostos 1986-94 Vicepresident del govern basc i conseller d’hisenda i administració pública del govern Ardanza 1995, el 1998 fou elegit lehendakari gràcies als vots del PNB, EA i Euskal Herritarrok EH Herri Batasuna , i formà un govern PNB-EA El trencament de la treva d’ETA, que reprengué els atemptats, i l’hostilitat envers el PNB per part dels partits estatals…

Té l’origen en la Mesa de Altsasu, constituïda el 1977 per forces de l’esquerra abertzale ESB, ANV, EIA, que l’abandonà, HASI ex EHAS i LAIA El 1979 rebutjà l’estatut d’autonomia, política que li valgué 3 escons en les eleccions generals Segona força al parlament autonòmic el 1980 11 escons, posteriorment ha mantingut un espai electoral considerablement estable en la representació autonòmica, al País Basc obtingué 11 escons el 1984 i el 1994 13, el 1986 i el 1990 14, el 1998, però 7, el 2001 A Navarra foren 6 1983 i 1995, 7 1987 i 1991 i 8 1999 els diputats elegits En l’àmbit estatal,…

Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987 Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de presó, però fou absolt pels de Rupérez…