Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Domenico Ghirlandaio
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Domenico Bigordi.
Deixeble d’A Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti 1472 i la capella de Santa Fina a la collegiata de San Gimignano 1475 En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’AVerrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església d’Ognissanti…
Miquel Àngel
© Corel Professional Photos
Art
Escultura
Pintura
Arquitectura
Literatura italiana
Nom amb què és conegut als Països Catalans Michelangelo Buonarroti, escultor, pintor, arquitecte i poeta.
La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…
Pier Maria Baldi
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Al servei de Cosimo III de Mèdici, l’acompanyà 1668-69 amb la finalitat d’illustrar un llibre de viatges preparat per aquest Entre les seves illustracions hi ha algunes vistes de Barcelona
Bernardo Buontalenti
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, pintor i escultor italià d’estil manierista, actiu a Florència.
Després de treballar al Palazzo Vecchio i al Palazzo degli Uffizi 1574, edificà les villes de Pratolino 1581 i d’Artiminio 1594 Es destacà com a organitzador i escenògraf de festes de la família dels Mèdici, amb realitzacions com la gruta dels jardins de Boboli
Joost Susterman
Pintura
Pintor flamenc.
Conreà el retrat cortesà a la manera de J van Dyck, de qui rebé influència Fou pintor oficial dels Mèdici a Florència El seu art és una bona mostra de la simbiosi flamenca i italiana, que fou preludi de l’art retratista del segle XVIII
Carolus-Duran
Pintura
Pseudònim amb què és conegut el pintor francès Charles Durand.
Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu
Iacopo Zucchi
Pintura
Pintor italià.
Fou deixeble de GVasari i collaborador seu en la decoració del Palazzo Vecchio, a Florència L’any 1567 s’establí a Roma, on, al servei del cardenal Ferdinando de Mèdici, executà la decoració dels palaus Firenze 1575 i Ruspoli La seva obra més important és Amor i Psique 1589 Galleria Borghese, Roma, que mostra el trànsit del darrer manierisme cap al realisme naixent d’un sector de la pintura barroca
Henri Regnault
Pintura
Història
Pintor d’història i de gènere.
El 1866 guanyà el premi de Roma i anà pensionat a la villa Mèdici Anà a la península Ibèrica 1867 i 1869-70, on estudià sobretot Velázquez i Goya També anà al Marroc La influència d’aquests viatges fou decisiva s’orientà cap al realisme i es convertí en un gran colorista Retrat del general Prim Musée du Louvre Salomé Metropolitan Museum of Art, Nova York Morí a la guerra Francoprussiana
Philippe de Champaigne
Pintura
Pintor flamenc.
Establert a París el 1623, aviat fou introduït a la cort pel pintor del rei, Du Chesne Protegit per Maria de Mèdici i per Richelieu, esdevingué pintor oficial Conreà els retrats Influït en un primer moment per Rubens i Van Dyck, una crisi mística, que l’apropà als jansenistes, el féu evolucionar després vers un classicisme auster La mère Agnés Arnauld et soeur Catherine de Sainte-Suzanne, Musée du Louvre, París Conreà també, amb fortuna desigual, la pintura religiosa històrica
Quentin Varin
Pintura
Pintor francès.
Sembla que cap al 1611 fou, a Andelys, mestre de NPoussin El 1616 es traslladà a París, on Maria de Mèdici li encarregà la decoració de la Gran Sala del palau de Luxemburg, que féu després Rubens Les seves obres més conegudes són dues versions de La Presentació al Temple 1618-20, Beauvais, i 1624, capella dels carmelitans de París, Guarició del paralític 1624, capella de Saint-Louis del castell de Fontainebleau i Sant Carles Borromeu 1627, església de Saint Étienne-du-Mont, París