Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
Lluís Mongé Ferrer
Vela
Regatista i dirigent esportiu.
Fou fundador del Club Natació Badalona, que presidí en dues etapes 1943-47, 1967-69 Impulsà, juntament amb el seu germà Emili, el patí de vela català, i es proclamà campió d’Espanya 1944, 1957 i subcampió 1946 de l’especialitat Competí fins el 1964 El 1979 fou nomenat president d’honor del Club Natació Badalona
Emili Mongé Ferrer
MUSEU COLET
Vela
Regatista.
Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens
Rafael Pérez Luna
© Arxiu R. Pérez
Caça
Falconer.
Aconseguí tres subcampionats d’Espanya de baix vol 2002, 2006, 2009 Al Campionat de Catalunya assolí la primera 2013, 2014 i la tercera posició 2014, 2015, 2017 d’alt vol, i en aus petites es proclamà campió 2014 i els anys 2015 i 2013 fou segon i tercer, respectivament Guanyà diversos títols i trofeus, entre els quals el primer Triatló Internacional de falconeria 2005, les Jornades Internacionals de Falconeria del Nord d’Espanya en baix vol 2011, el Trofeu Cetrería Antigua Corona de Aragón en alt vol 2011, el Campionat de Castella en la modalitat d’aus petites 2012 i la Copa Catalunya d’alt…
riera de Santa Coloma
© Fototeca.cat
Riera
Curs d’aigua de la Selva, que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet.
Canvia aleshores la direcció W-E per la N-S, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera
Abió
Vall del municipi de Xixona (Alacantí), capçalera de la rambla de Busot.
És anomenada també la foia dels Abions , per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l' Abió Alt i l' Abió Baix entre tots dos 38 h diss 1960 els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes
governació d’Alacant
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant Des del començament fou regida per corregidors militars L’any 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes Aquesta demarcació fou suprimida definitivament l’any 1833, amb la divisió provincial
Josep Belda i Domínguez
Arqueologia
Arqueòleg.
Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives
batllia de n’Orri
Localitat
Demarcació formada per les localitats que havien pertangut al terme del castell de Montsoriu, a la Selva.
Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, Sant Pere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda, Sant Feliu de Buixalleu, Grions, Gaserans, Raminyó…