Resultats de la cerca

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic “Los Miserables” i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com “El Radical”, “Revolución” o “La Raza”, on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a “LaPublicidad”, “La Lucha”, “El Día Gráfico”, “La Noche” i L’Esquella de la Torratxa , i com a corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid Fou secretari de Lluís Companys i de Carles Esplà Visqué a fons la bohèmia del teatre i dels barris baixos Les seves obres són reportatges o testimonis novellats, escrits en…

En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madrid el 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rey, el mateix any de la coronació del monarca i de la fundació del club Joan Padrós en fou el primer…

Milers de presoners, considerats oposats al bàndol republicà, són assassinats durant la Batalla de Madrid de la Guerra Civil Espanyola, als paratges del rierol de San Jóse, al municipi de Paracuellos de Jarama, i de Soto de Aldovea, al terme de Torrejón de Ardoz, pròxims a la Madrid

Els carlins arriben a les portes de Madrid

Degolla de frares a Madrid 16-17 de juliol

Motí dels Gats, a Madrid, amb motiu de la successió de Carles II

Matança d’Atocha a Madrid cinc advocats laboralistes són assassinats per un grup d’ultradretans

Motí de Squillace a Madrid, que s’escampa tot seguit a d’altres ciutats castellanes i del País Basc

En fou encomanada la direcció a Francesco Voltel , el qual ben aviat veié minada la seva orientació per l’esperit militarista d’Amorós Això, i d’altres problemes interns, portà al canvi de direcció i a la modificació del reglament Finalment, sense protecció econòmica i política, fou suprimit per una ordre de Godoy 1808

El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els directors V de…