Resultats de la cerca

Agricultura cereals, vinya i olivera i ramaderia ovina Hi ha indústries derivades i de la fusta

Preocupat per la qüestió social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones 1886, El anarquismo en España y el especial de Barcelona 1897 i Los problemas del trabajo y el socialismo 1897

S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896

Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment 1921-22, diputat a les corts i governador del Banco de España

Vida Fill de pare marsellès i mare aragonesa, el seu germà Pere Bistagne Barcelona 1901 - 1972 fou director general de la Hispano Foxfilm 1934-63 S’introduí en el cinema confeccionant rètols per als films de la Gaumont Amb la seva empresa Ediciones Bistagne edità les adaptacions novellades amb illustracions de les cintes més atractives de cada temporada amb el títol genèric de La Novela Semanal Cinematográfica 1922 L’èxit d’aquesta collecció fou notabilíssim i tan espectacular que en generà altres La Novela Íntima Cinematográfica La Novela Femenina Cinematográfica Biblioteca de los Grandes…

Germà de Francesc Estudià dret a València Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València els anys 1907-09 durant el seu exercici se celebrà l’Exposició Regional Valenciana i 1930-31 Cessà amb l’adveniment de la Segona República, i es retirà

Comte de Salvatierra Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1903-04 i 1913-15, on es concità l’odi dels dirigents anarquistes, que l’assassinaren, juntament amb la seva cunyada, la marquesa de Tejares

Amalio Maestre publica un informe sobre la conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses afirmant que existeixen reserves d’hulla suficients per a sostenir la industrialització catalana

El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…