Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Margalef

Plaça de Sant Miquel i font de Sant Salvador, a Margalef
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca Limita amb Ulldemolins NE, la Morera de Montsant SE, Cabassers S, la Bisbal de Falset i Flix W, aquest últim terme de la Ribera d’Ebre, i amb els de Bellaguarda NW i Juncosa N, de les Garrigues En forma l’eix el riu de Montsant, que travessa el territori de NE a SW formant un congost estret i abrupte continuació de l’iniciat a Ulldemolins entre els vessants meridionals de serra de la Llena que assoleixen 791 m a l’extrem NE damunt el coll de la Creueta, 707 m al puig de la Boronada, 659 m al Racó de les Espadelles, 696 m…
Margalef
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), situada al sector occidental del terme.
El 23 d’abril de 1810, vora el poble, el general Suchet infligí una important derrota a O'Donnell batalla de Margalef
batalla de Margalef
Història
Militar
Fet d’armes de la guerra del Francès ocorregut el 23 d’abril de 1810 a Margalef (Torregrossa, Pla d'Urgell), entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’E. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes
Pere Margalef Valldepérez
Rem
Remer.
Formà part del Club Nàutic Amposta En categories inferiors participà en dos Mundials juvenils i en dos de la categoria sub-23 Fou sis vegades campió d’Espanya i quinze de Catalunya, sobretot en dos i en quatre sense timoner
séquia de Margalef
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques del Pla d’Urgell i el Segrià.
Joaquim Serra Margalef
Escacs
Jugador d’escacs.
Membre de la Unió Gracienca d’Escacs, es proclamà campió 1960, 1972 i subcampió 1962 de Catalunya
Ramon Margalef i López
Ramon Margalef i López
© Fototeca.cat
Ecologia
Ecòleg.
Es llicencià 1949 i es doctorà 1952 en ciències naturals Investigador a l’Institut de Biologia Aplicada 1946-51, fou membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres 1951, que dirigí en 1966-67, al qual donà un impuls considerable i un prestigi internacional Fou catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona 1967-85, i posteriorment professor emèrit, primera càtedra d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol Els seus camps d’estudi foren l’ecologia, la biologia marina i la limnologia, en els quals aplicà la teoria de la informació per a quantificar l’organització dels ecosistemes Formulà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina