Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
margarida
Dibuix del nus mariner anomenat margarida
© Fototeca.cat
Transports
Nus
mariner que hom fa per tal d’escurçar provisionalment un cap o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada.
margarida
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a altres compostes semblants a la margarida.
Margarida
Poble
Poble del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), situat 4 km a l’E de la vila.
Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de la Vall de Gallinera L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes Formà part de la baronia de Planes
margarida
Electrònica i informàtica
Oficis manuals
Roda d’un material flexible i de forma que recorda la flor homònima, que porta a la perifèria dels «pètals» els caràcters que per percussió, a través d’una cinta tintada, imprimeixen el paper en algunes màquines d’escriure i en algunes impressores.
margarida
Transports
Cadascun dels nusos que hi ha a la corda d’un escandall, d’una corredora.
margarida
Margarides
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc.
Oriünda de les illes Canàries, és molt apreciada en jardineria
Santa Margarida
Capella de Santa Margarida, a Sant Esteve de Palautordera
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), al voltant de l’església de Santa Margarida, al N del poble.
Margarida d’Àustria
Història
Duquessa de Florència i de Parma, filla natural de l’emperador Carles V i de Margarida van der Gheist.
Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a les quals Felip…
Àngela Margarida Serafí
Cristianisme
Religiosa caputxina.
El 1599 fundà a Sarrià Barcelona el primer monestir hispànic de monges caputxines Escriví nombroses cartes i versos El 1665 li fou iniciat el procés canònic de beatificació Era coneguda sobretot amb el cognom Serafina , feminització del cognom del seu marit
Margarida d’Angulema
Margarida d’Angulema,en un retrat de François Clouet
© Fototeca.cat
Història
Duquessa d’Alençon, reina de Navarra i comtessa d’Armanyac i escriptora.
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró