Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Andreu Piquer i Arrufat
Filosofia
Història
Metge, erudit i filòsof.
De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…
Tomàs Segarra i Vergés
Història
Militar
Militar i guerriller carlí.
El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil el 1873 s’adherí a les forces carlines i lluità al Maestrat i al Matarranya contra el govern Més tard formà una partida pròpia que lluità pel Baix Ebre i el Baix Maestrat Assolí el grau de coronel
Francesc Selma
Història
Cristianisme
Erudit i sacerdot.
És autor d’una Historia del santuario de NS de la Misericordia 1759 o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva 1762, miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes Matarranya el 1475, d’un Devocionario eucarístico 1766 i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits
Manuel Sastrón i Piñol
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Fou governador a Batangas Filipines Publicà La insurrección de Filipinas 1897, La insurrección de Filipinas y guerra Hispanoamericana en el Archipiélago 1901, Colonización de Filipinas 1897 i Filipinas Pequeños estudios 1895
sepulcre de Favara
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest de Favara de Matarranya (Matarranya), dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros
.
Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II…
marquesat de Santa Coloma
Història
Títol concedit el 1683 al noble Sebastià de la Torre i Borràs, regidor perpetu d’Alcanyís, natural de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tenia el palau familiar.
Passà als Oriol
conquesta de València
Història
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la…
Ramon Cabrera i Grinyó
© Fototeca.cat
Història
Militar
Cap militar carlí.
Fill d’un patró de cabotatge, mort el 1812, i de Maria Grinyó Deixà el seminari per incorporar-se als partidaris de l’infant Carles-Maria Isidre, que s’aplegaven a Morella al voltant del baró d’Herbers Derrotat i afusellat aquest 1833, Cabrera es destacà per la seva gosadia i els dots de comandament viatge a Navarra a través de territori governamental, gener-febrer del 1835 Afusellat Manuel Carnicer abril del 1835, Cabrera el substituí al capdavant de les forces carlines d’Aragó i del País Valencià Maestrat, Ports, Baix Ebre, Matarranya i Baix Aragó i donà un gran impuls a la…