Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
collar citoplasmàtic
Botànica
Zoologia
Estructura en forma d’embut que envolta la base dels flagels en algunes crisofícies, en els coanoflagel·lats i en els coanòcits de les esponges.
Al microscopi electrònic apareix format per un conjunt de filaments citoplasmàtics uns 40 en els coanòcits, reunits parcialment entre ells
làmpada d’escletxa
Electrònica i informàtica
Oftalmologia
Làmpada concebuda per a examinar la part anterior de l’ull, la qual mostra en secció —mentre la resta queda a la foscor— en ésser travessada per un raig pla de llum intensa.
Combinada amb un microscopi cornial, permet d’estudiar amb detall les alteracions de la conjuntiva, la còrnia, l’iris i el cristallí
microvil·li
Biologia
Conjunt de projeccions microscòpiques de la membrana cel·lular dels epitelis; fan d’uns 2 a 4 μm de llargada i augmenten la seva superfície d’absorció.
Cada cèllula té molts microvillis arrenglerats, observables al microscopi electrònic Són presents en epitelis que entapissen la paret interna de l’intestí prim, dels túbuls renals i del tracte respiratori
preparació petrogràfica
Mineralogia i petrografia
Tros de roca, resultat de desgastar el resquill que hom pren per a l’anàlisi i al qual hom acostuma a donar un gruix d’uns 0,03 mm.
Això li dóna la transparència suficient perquè pugui ésser llegida lletra menuda a través seu Hom la munta en el portaobjectes a fi de poder-la estudiar amb l’ajuda del microscopi
angiofluoroscòpia
Mètode emprat per a estudiar l’estat dels vasos de l’organisme.
Actualment només s’utilitza per a avaluar l’arbre vascular de la retina Es basa en l’observació de la fluorescència del fons de l’ull, després de la injecció intravenosa de fluoresceïna, mitjançant un microscopi sota llum de Wood
histologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia la composició i l’estructura microscòpica dels teixits orgànics.
Abans hom la identificava amb l’anatomia microscòpica, però avui aquesta n'és només una part EL terme ‘histologia’ fou utilitzat per primera vegada per KMayer, l’any 1819, per a designar l' Anatomie générale appliquée de Bichat, però des de molt abans hom ja discutia sobre la constitució dels organismes El descobriment del microscopi compost s XVI permeté d’estudiar els elements i les fines estructures que formen l’ésser viu Avan Leeuwenhoek, MMalpighi i NGrew acceptaren la idea de la constitució fibrillar de l’organisme Les doctrines vitalistes del s XVIII atribuïren força vital…
grànul
Biologia
Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre i de 0,15 a 1,5μ de gruix, constituït per una pila de 5 a 20 sacs discoides aplanats, formats com a prolongació dels tilacoides, la membrana dels quals és formada per un mosaic de quantosomes.
Els grànuls o grans contenen la major part de la clorofilla del cloroplast, i al microscopi òptic tenen l’aspecte de teques arrodonides d’un color verd més fosc A les fulles, arriben a haver-n'hi de 40 a 60 per cloroplast
anàlisi
Anàlisi clínica que permet isolar i identificar microorganismes patògens.
L’aïllament es realitza mitjançant medis de cultiu selectius que permeten el creixement dels gèrmens formant soques La identificació es realitza mitjançant tincions, observació al microscopi i proves bioquímiques de les soques isolades Així mateix s’investiga la sensibilitat dels microorganismes a diversos antibiòtics antibiograma
mitocondri
© fototeca.cat
Biologia
Inclusió citoplasmàtica granular de forma esfèrica o allargada, d’uns 10 μ de llarg i d’1,5 μ de diàmetre, que es presenta en totes les cèl·lules eucariotes.
El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana,…
subgrà
Geologia
Cadascun dels dominis o porcions limitades per acumulacions de dislocacions dins d’un gra o cristall.
Cada subgrà està poc deformat internament té poques dislocacions lliures, i presenta lleugeres diferències d’orientació cristallogràfica que es manifesten en diferent angle d’extinció al microscopi respecte dels seus veïns La divisió dels cristalls en subgrans es forma per un procés de redistribució de dislocacions en l’interior del cristall anomenat poligonització