Resultats de la cerca

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriví obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’espoliació del país, que han tingut èxit arreude la Catalunya del Nord Ha estrenat les peces teatrals El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978, Tresserres 1979 i Illa de Tet 1981 i el guió El xicot pelut 1993 També ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi  Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des Catalanistes…

Vida i obra Fou senyor de Millars Rosselló i vescomte d’Évol Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca servà fidelitat al primer, intervingué en el setge de l’Alguer 1354, lluità a Aragó en la guerra contra Pere I de Castella 1363 dit el Cruel , i participà en l’expedició contra Jaume III de Mallorca 1374 Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Roda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou camarlenc de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare La seva vinculació a l’esmentada cort i el seu coneixement del país li valgueren la comanda de diverses missions diplomàtiques al servei de Joan I, de Maria de Luna, i de Martí I Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a…