Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva carrera com a jugador al Tívoli PPC Fou campió d’Espanya 1948 i de Catalunya 1949 per equips i tres cops campió català de dobles 1936, 1942, 1948 Fou finalista del Campionat de Catalunya individual 1942, 1943, 1950 Fou seleccionador espanyol als Campionats del Món 1954, 1955, 1957

Començà a jugar al Club Billar Barcelona el 1983, amb el qual competí en l’especialitat a tres bandes En el seu palmarès individual, destaquen dos Campionats de Catalunya 1992, 1994 i un d’Espanya 1997, i cinc subcampionats catalans i un d’estatal 1994 Per equips, guanyà dues Lligues estatals 1989, 1990 amb el CBB i dos Campionats d’Espanya 2000, 2001 amb la selecció catalana Pel que fa a l’àmbit internacional, es proclamà subcampió del món per equips 1998 i assolí el segon lloc al I Torneig Iberoamericà 2000 També jugà als escacs i competí en l’àmbit català amb l’Escacs Comtal Club

Es formà al Club Esportiu Mediterrani i el 2007 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta El 2011 marxà al Posillipo de Nàpols i el 2012 tornà a l’Atlètic-Barceloneta Fou set vegades campió de la Copa Catalunya 2008, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, deu vegades campió de la Lliga de divisió d’honor 2008-17, sis vegades guanyador de la Copa del Rei 2008, 2009, 2010, 2013, 2015, 2016, sis vegades de la Supercopa d’Espanya 2008, 2009, 2010, 2013, 2015, 2016, una de la Copa d’Europa 2014 i una de la Supercopa d’Europa 2014 Al final de la temporada 2016-17, no renovà contracte amb l’Atlètic-…

Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil…

Vida Fill de Joan Minguell i Vilasaló 1925 – 2000, que treballà en un laboratori de fotografia i als estudis de publicitat de Ricard de Baños fill i Ramon Biadiu Es formà en un laboratori de fotografia i el 1971 debutà com a segon operador en Timanfaya Amor prohibido , de José Antonio de la Loma, tasca que exercí en films posteriors La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde Una familia decente 1976-77, Lluís Josep Comeron La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978, tots tres de Francesc Bellmunt La ciutat cremada 1975-76, Antoni Ribas Companys, procés a Catalunya…

El seu objectiu era “defender y propagar por todos los medios lícitos el amor a nuestra patria España y la integridad de su territorio para que siempre sea una e indivisible” President Juan Sans Coy vicepresidents Domingo Amposta i José Minguell Desaparegué abans de 1926

Vida Cursà estudis de dret a València i Madrid abans d’introduir-se en el cinema com a meritori de Vamos a contar mentiras 1962, Antonio Isasi-Isasmendi Durant aquest rodatge conegué Antoni Ribas, amb qui treballà de secretari de rodatge a Palabras de amor 1968 i d’ajudant de direcció a Medias y calcetines 1969, abans d’escriure els guions de Las salvajes en Puente San Gil 1967 L’altra imatge La otra imagen , 1972 La ciutat cremada 1975-76 les tres parts de Victòria 1981-83, i Dalí 1989 Sempre en collaboració amb els respectius realitzadors, també consta acreditat com a guionista de Los…