Resultats de la cerca

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

El poble de Miralcamp és situat sobre un dels extrems de la Serreta que tanca el Pla d’Urgell pel sud Sembla que l’origen de Miralcamp fou una força andalusina situada estratègicament en un dels límits del pla del Mascançà El primer esment de la parròquia de Miralcamp es troba en una relació d’esglésies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on es consigna el “ presbyter de Miralcamp ” Com moltes de les parròquies veïnes passà al bisbat de Solsona al final del segle XVI L’església romànica ocupava segurament el mateix solar…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Castell de Barbens Castell d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Castell de Bell-lloc Fondarella Castell de Fondarella Golmés Castell de Golmés Ivars d’Urgell Castell d’Ivars Castell de Montsuar Castell de Montalé Castell de Vallverd Linyola Castell de Linyola Miralcamp Castell de Miralcamp Sidamon Castell de Sidamon Torregrossa Vila i castell de Torregrossa

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Santa Maria de Barbens Santa Maria d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Sant Miquel de Bell-lloc Bellvís Santa Maria de Bellvís Santa Maria de les Sogues Santa Maria de les Sogues Sant Antoni dels Arcs Castellnou de Seana Sant Joan de Castellnou de Seana Fondarella Santa Maria de Fondarella Golmés Sant Salvador de Golmés Ivars d’Urgell Sant Andreu d’Ivars Sant Joan de la Cendrosa Església de Montalé Linyola Santa Maria de Linyola Miralcamp Sant Miquel de Miralcamp…

Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…

Document núm 1 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 1 Document núm 2 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 2 Document núm 3 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Extra Inventari núm 4702 Document nùm 2 Document núm 1 Document nùm 3 Parròquia de Sant Pere d’Osor, arx Sant Hilari Pbr de Sto Petro de Osor IX Pbr de Sto Petro de Osor VIII Ecclam Sci Petri de Osor Santa Creu d’Horta, durant segles sufragània d’Osor municipi d’Osor Pbr de Sta Cruce IIII Pbr de Sta Cruce IIII S Crucis Sant Hilari Sacalm, amb les seves sufragànies històriques de Santa Margarida…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver-hi hagut un procés de feudalització En canvi, per a saber quins eren els trets característics de l’arquitectura…