Resultats de la cerca
Es mostren 435 resultats
Josep Maria Torroja i Miret
Enginyer i científic.
Fill d’Eduard Torroja i Caballé Estudià a Madrid, Alemanya i Àustria Introduí a l’Estat espanyol la fotogrametria amb l’ajuda del seu germà Antoni i de LTorres Quevedo construí nombrosos aparells, com l’estereògraf, que aplicà al servei fotogramètric de l’Instituto Geográfico, especialment per a la confecció dels mapes a escala 150 000 en les zones muntanyoses Publicà nombroses obres i articles científics, en castellà principalment, com Fundamento teórico de la fotogrametría Madrid 1908 i Aplicaciones métricas de estereoscopia Madrid 1909
Kirman
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de Josep Miret i Quillet, conegut com a Faquir Kirman.
Debutà professionalment el 1965 i actuà, tant a Catalunya com a l’estranger, en cabarets, convencions, sales de festes, teatres i festes medievals Havent treballat al Circ Mundial i a les gires catalanes del Circ Price, participà en les programacions de La Cuina de les Arts, el Circ Cric i el Circ Crac En el seu repertori destaquen números com “Les rodes de foc”, “L’estilet a les fosses nasals”, “L’encantador de serps”, “El volcà humà” o “La bombeta mastegada i engolida” Premiat amb l’Aplaudiment Sebastià Gasch el 1982 com a màxim representant i dignificador del faquirisme a…
Enric Porcel Caro
ARXIU F. MIRET
Espeleologia
Espeleòleg.
S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’elaboració del…
Exploracions
Francesc Miret
Espeleologia
Publicacions periòdiques
Revista d’espeleologia publicada per primera vegada a Barcelona el 1977.
Fundada pel Grup Geogràfic de Gràcia de l’Orfeó Gracienc, conté articles de les exploracions científiques o esportives realitzades pels seus membres El primer número fou editat en castellà amb el títol Exploraciones A partir del 1980 fou editada per l’Espeleo Club de Gràcia Normalment té una periodicitat anual
Simposium Català d’Espeleologia
ARXIU FRANCESC MIRET
Espeleologia
Congrés sobre espeleologia celebrat a Catalunya entre el 1970 i el 1980.
Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’espeleoquaternari 1976, Escola…
Speleon
ARXIU FRANCESC MIRET
Espeleologia
Publicacions periòdiques
Revista científica dedicada a l’espeleologia i a les seves variants creada el 1949 pel geòleg Nadal Llopis Lladó.
A partir del 1970 es feu càrrec de la seva publicació el Centre Excursionista de Catalunya i tingué com a primer director l’entomòleg Francesc Español i Coll
Ferran Termes Anglès
ARXIU FRANCESC MIRET – CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU DE L’ESPELEOLOGIA
Espeleologia
Espeleòleg.
Fou membre fundador del Grup d’Exploracions Subterrànies GES del Club Muntanyenc Barcelonès 1948, que presidí 1953-57 Participà en l’exploració de la Cueva del Agua, a Granada 1950, llavors la més fonda de la Península, en diverses coves de les Illes i de la Piedra de San Martín 1953 En aquesta expedició s’assolí la sala de la Verna, de 726 m, considerat l’avenc més profund del món Fou el primer president del Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies 1962-64 i, des d’aquest càrrec, creà l’Escola Catalana d’Espeleologia 1963 A la revista Speleon publicà els primers catàlegs de cavernes de…
Jaciment del Garrofer de la Cisterna (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Restes de construccions d’època romana i medieval situades a la muntanyeta d’en Mestre, suau elevació que s’alça 1 km a l’est del poble de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF985688 A l’entrada de Sant Pere de Ribes, venint de Sitges, cal anar cap a l’escola Els Costarets Entre aquesta i la masia de Ca l’Escolà surt un camí que va cap al nord-est i porta fins al jaciment, situat uns centenars de metres més enllà Excavacions arqueològiques Planta i secció d’un cup medieval localitzat durant les excavacions d’aquest jaciment romà JM García, S Lezana, M Miret i N…
vescomtat de Castellfollit
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII el 1874 a Martí Miret i Queraltó
.