Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Mišnà
Conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà
.
La compilació de les diverses prescripcions de la Mišnà fou iniciada al s I per 'Aqibà ben Yosef i assolí un codi definitiu al s III amb Yehudà ha-Nasí 135-219 dC És estructurada en sis parts, o grups de lleis, referents a les festivitats, el matrimoni, el dret civil i penal, el culte en el temple i la purificació legal Juntament amb els comentaris posteriors de les escoles rabíniques de Palestina i Babilònia Guemarà, forma part del Talmud
Tosefta
Recull jurídic i doctrinal que constitueix un ‘‘suplement’’ a la Mišnà
.
Atribuït als rabins Hiyya i Ušaya s III, la seva redacció definitiva és contemporània del Talmud 500 Dividida en seccions i capítols que corresponen als de la Mišnà —hi manquen, però, quatre tractats—, és més anecdòtica que legal i pertany preferentment al gènere de l'haggadà
Talmud
Nom (‘estudi’) donat al conjunt literari format per la Mišnà i els seus comentaris rabínics antics o Guemarà
.
N'existeixen dues compilacions el Talmud de Babilònia s V aC i el Talmud de Palestina o de Jerusalem ~300 dC, redactat a l’escola de Tiberíades Tres vegades més llarg el primer que el segon, ni l’un ni l’altre no comenten tots els tractats masekot de la Mišnà Codi jurídic jueu, representa la codificació de tota la tradició oral de la Llei la Torà i s’hi basen els compendis jurídics posteriors de Maimònides , Ishaq Fasī i Yosef Caro En la seva forma literària és en gran part un reportatge de les opinions sovint contradictòries dels rabins experts i famosos en les qüestions de…
Šemà’’
Judaisme
Professió de fe jueva, coneguda pel primer mot hebreu del passatge bíblic ’’’’Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic’’.
Oració principal dels jueus, coneguda ja en la Mišnà, hom la recita matí i vespre i és un dels texts inclosos en el filacteri
‘Aqibà ben Yosef
Judaisme
Rabí jueu de Palestina que formà escola a Benē Běraq.
Fou un dels principals transmissors de la Mišnà , de la qual féu una compilació En temps de la revolta dels jueus contra l’emperador Adrià, prestà suport a Barcoquebes i com a conseqüència fou assassinat
Aši
Literatura
Judaisme
Rabí i escriptor hebreu.
Fou cap 375-427 de l’Acadèmia Talmúdica de Sura actual Hammām al-Turkumān, Síria, on dirigí la primera ordenació del Talmud Babilònic, que comprenia les discussions legals hagudes sobre les Mišnà entre els anys 250 i 400
Iṣḥaq ben Abba Mari
Història
Judaisme
Talmudista i casuista jueu, relacionat amb les principals autoritats del seu temps.
A requesta de Šéšet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist, de Barcelona, escriví en aquesta ciutat un comentari a un capítol de la Mišnà La seva obra principal és l' Iṭṭur Soferim , compilació i explicació dels preceptes rituals jueus, d’àmplia influència entre els casuistes posteriors
hebreu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica, considerada pels filòlegs com una divisió del grup nord-occidental.
Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren també escrits…
regne de Moab
Història
Antic regne del Pròxim Orient, situat a l’est de la mar Morta, que s’estenia des del sud d’aquesta mar fins més enllà de l’Arnon.
A l’entrada dels israelites a Palestina, els moabites intentaren de deturar-ne l’avanç i, a l’època dels jutges ~1200-1020 aC, Eglon, rei de Moab, imposà tribut al territori de Benjamí, David el sotmeté i, després de la separació d’Israel i Judà 932 aC, féu el mateix Omri, rei d’Israel 886-875 aC En el regnat d’Ocozies 853-852 aC, però, Meša s’alliberà dels israelites, i la campanya de Joram 852-842 aC contra la capital moabita acabà en un fracàs Jeroboam II 784-744 aC tornà a sotmetre els moabites, els quals ho foren també pels assiris i, més tard, per Nabucodonosor II 582 aC Ciutats…
sàbat
Judaisme
Setè dia de la setmana hebrea (šabbāt), consagrat a Jahvè, en què hom interromp el treball.
La Bíblia n'explica l’etiologia amb el descans de Déu en acabar l’obra de la creació Com cada dia de la setmana hebrea, s’inicia al capvespre anterior i acaba a la posta de sol del mateix dia L’oració introductòria del qiddūš , durant el sopar del divendres, el consagra al repòs i a la meditació D’origen lunar, probablement babiloni setmana, el descans sabàtic havia esdevingut dia de festa Algunes prescripcions com la de no encendre foc i, doncs, de preparar els aliments a la vigília parasceve semblen d’origen quenita La desaparició del culte, arran de la destrucció i de l’exili, multiplicà…