Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Esteve III de Moldàvia
Història
Voivoda de Moldàvia (1457-1504).
Fill de Bogdan II, succeí el seu oncle Pere III Derrotà els turcs a Rahova 1475, però, davant llur amenaça constant, s’alià amb Polònia i amb Hongria Malgrat tot, signà un tractat 1503 amb el soldà Baiazet II , pel qual Moldàvia mantenia la independència en canvi d’un tribut anual
Pere IV de Moldàvia
Història
Voivoda de Moldàvia (1528-46).
Fill natural i successor d’Esteve IV Féu costat al voivoda de Transsilvània contra l’emperador Ferran I Desitjós d’ampliar els seus dominis, topà amb Polònia, que el derrotà 1531 Enemistat amb els turcs, s’hagué d’exiliar 1538 El 1541 recuperà el poder, però com a tributari de Turquia
Nicolaie Milescu
Filosofia
Humanista moldau.
Pel fet d’haver participat en un complot fracassat, hagué de traslladar-se a Rússia En missió diplomàtica al servei del tsar, anà a la Xina 1675-78, cosa que li serví per a escriure dues obres d’un gran valor documental Itinerariul siberian ‘Itinerari siberià’ i Descrierea Chinei ‘Descripció de la Xina’ Traduí del grec la Bíblia 1667 i una primera història de l’imperi Otomà
Mihail Sadoveanu
Literatura
Escriptor romanès.
En les seves novelles i narracions descriu amb fort realisme el paisatge i l’esperit popular moldau En destaquen Hanu-Ancuţei ‘La fonda d’Ancuţa’, 1928, Baltagul ‘La destral’, 1930 i la trilogia Fraţii Ideri ‘Els germans Ideri’, 1935-42 Fou membre de l’Acadèmia Romanesa 1921, president de la Unió d’Escriptors Romanesos, president del Senat 1932 i director del Teatre Nacional de Iasi El 1961 obtingué el premi Lenin de la pau
Petro Mohila
Història
Metropolita de Kíev (1634-46).
Fill d’un gospodar de Valàquia i Moldàvia, estudià a Moldàvia i a L’viv El 1627 es féu monjo de la Pečers'kaja Lavra de Kíev, on esdevingué arximandrita i on fundà 1631 una escola que esdevingué després l’acadèmia eclesiàstica de Kíev Lluità contra els abusos Treballà per enfortir l’Església ortodoxa enfront del catolicisme i del protestantisme a la Ucraïna occidental, aleshores sota Polònia-Lituània Bon coneixedor del llatí llengua en què ensenyava a la seva escola i de l’escolàstica occidental, concordava en molts punts amb la teologia catòlica, tot i ésser un…
Paisij Veličkovskij
Religions orientals
Monjo rus.
Famós pare espiritual starets al mont Athos, fou el fundador del monestir de Neamţ, a Moldàvia La seva Dobrotol’ubije 1793, traducció de la Filocalia al paleoeslau, és a l’origen de tota la moderna espiritualitat monàstica russa centrada en la figura del starets
Ion Creangă
Literatura
Escriptor romanès.
D’origen rural, es dedicà a l’ensenyament i a la literatura Participà en el grup literari Junimea ‘Joventut’, a la revista del qual, “Convorbiri literare” “Colloquis literaris”, publicà tota la seva obra És autor d' Amintirilor din copilarie “Records d’infantesa’, narració de base autobiogràfica, on presenta les condicions de vida de la pagesia de Moldàvia al s XIX, i de Poveştile ‘Contes’, recull de contes de folklore universal traslladats a l’ambient romanès
Grigore Vieru
Literatura
Poeta i polític moldau.
El 1958 es llicencià en història i filologia a la Universitat de Chisinau i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Nistru Adherit des de molt jove al nacionalisme romanès, el 1973 i el 1977 visità Romania, invitat per la Unió d’escriptors d’aquest país, i on la seva obra tingué una gran difusió, sobretot en el vessant d’autor juvenil i infantil El 1989 fou elegit membre del parlament de la RSS de Moldàvia, i des d’aquest càrrec propugnà la unió de Moldàvia amb Romania, causa que continuà defensant després de la independència de Moldàvia…
Miquel II de Valàquia
Història
Voivoda de Valàquia (1593-1601), de Transsilvània (1599-1601) i de Moldàvia (1600).
Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta
Sergiu Celibidache
Música
Director d’orquestra i compositor romanès.
Format a Berlín i a París, del 1946 al 1952 fou director de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat Posteriorment ho fou de les d’Estocolm 1961-71 i de Munic del 1977 a la seva mort Considerat un dels millors intèrprets dels impressionistes i de la música russa, compongué quatre simfonies, un rèquiem i un concert per a piano També escriví assaigs crítics