Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
el Vinalopó Mitjà
Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…
José Pérez Gil
Pintura
Pintor.
A sis anys es traslladà a Alacant des d’on, becat per la diputació provincial d’Alacant, ingressà a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el 1941 Completà els seus estudis a Suïssa i França Fou director de l’Escola Professional de Belles Arts d’Alacant 1949-60 El 1960 se n'anà a Itàlia becat per la Fundació March De la seva producció destaquen els paisatges d’Oriola, Monòver i Altea
Juan Sansano y Benisa
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954
Gregori Verdú i Verdú
Història
Militar
Militar.
Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid 1843 Amplià estudis a París 1847-51 i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851 Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel 1863 i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics Ascendit a general 1873, participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra traduït al francès l’any següent
Joan Rico i Vidal
Història
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i…
Josep Maestre i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment 1921-22, diputat a les corts i governador del Banco de España
Salvador Sevilla i Albert
Cristianisme
Pastor episcopalià.
Com a laic collaborà en diverses tasques a la parròquia de València Fou ordenat de diaca i prevere 1951 i exercí el seu ministeri a l’Església del Crist, de Sabadell 1953-68 Presidí durant uns quants anys l’Església Espanyola Reformada Episcopal, d’obediència anglicana
Azorín
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Pseudònim de Josep Martínez i Ruiz, escriptor.
De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit sempre tingué — ho ha escrit — consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres El 1896 s’establí a Madrid, on esdevingué una de les primeres figures de l’anomenada Generació del 98, concepte que divulgà àmpliament S'obrí camí en el periodisme en diaris republicans — El País , El Progreso — i en revistes, com Arte Joven , Revista Nueva i Juventud Publicà molts articles i fullets, i s’acostà a l’anarquisme, però aviat fou un collaborador del torn polític de la…
el Culebró
Caseria
Caseria del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), vora el terme de Monòver.
calçat
Tecnologia
Nom genèric de les peces d’indumentària que, com les sabates, les botes, les espardenyes, les avarques, etc, serveixen per a cobrir i resguardar els peus, especialment els fets amb pell adobada; calcer.
Els principals països productors de calçat són els EUA, que és alhora el principal importador, l’URSS i Itàlia La producció de l’Estat espanyol té un creixement del 9 al 13% anual acumulatiu Els Països Catalans tenen la major concentració, amb tres zones ben diferenciades Mallorca Inca i Menorca, amb una tradició no sempre dinàmica la Vall d’Uixó, al nord del País Valencià i, a les comarques meridionals, Elx, Elda, Novelda, Monòver, Villena i Cocentaina Les empreses són de petites dimensions de 15 a 25 obrers per fàbrica Les comarques meridionals són les que han tingut una…