Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
Milo Djukanović
Política
Polític montenegrí.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’…
Sèrbia
© Eurail
Estat
Estat dels Balcans que limita al N amb Hongria, a l’E amb Romania, al SE amb Bulgària, al S amb Macedònia del Nord i Kosovo, al SW amb Montenegro, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina i al NW amb Croàcia.
La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània, una rica zona…
Ullaró
Llogaret
Llogaret del municipi de Campanet (Mallorca), a l’E de la vila.
Era una possessió dels comtes de Montenegro
comtat de Montoro
Història
Títol senyorial concedit el 1643 a Vicente Ram de Montoro y de Montserrat, senyor de Montoro (Aragó).
Ha passat als Despuig, comtes de Montenegro
vladic
Història
Cristianisme
Títol (que, en el vell eslau, tradueix el mot grec δέσποτα, ‘senyor’) donat, en el tractament eclesiàstic i litúrgic, als bisbes de les esglésies eslaves.
El portaven també els prínceps-bisbes de Montenegro
Inici de la guerra dels Balcans
Comença la guerra dels Balcans, on Bulgària, Grècia, Sèrbia i Montenegro lluiten unides contra Turquia
voivoda
Història
Als països eslaus, nom (que tradueix el mot grec ἡγεμώ ν, ‘capitost’) donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.
El terme fou conservat, durant el domini turc, a Valàquia i Moldàvia, a Sèrbia i a Montenegro
república
Geografia
Unitat administrativa de primer grau de Iugoslàvia.
Després del desmembrament de la Iugoslàvia socialista, l’actual estat iugoslau, constituït el 1992, és format per les repúbliques de Montenegro i Sèrbia Aquesta darrera comprèn dos territoris autònoms