Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Montnegre
Església de Sant Martí de Montnegre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat al vessant N del cim del Montnegre de Ponent, a la capçalera de la riera de Montnegre , que desguassa a la Tordera enfront de Gualba de Baix.
L’església parroquial, que centra l’escassa població, és dedicada a sant Martí Havia format fins els anys 1932-36 un municipi amb els pobles de Fuirosos i de la Batllòria, que n'era el cap efectiu Havia estat centre de la baronia de Montnegre el municipi s’anomenà fins a mitjan segle XIX la Baronia de Montnegre
Montnegre
Parròquia (els Àngels) del municipi de Xixona (Alacantí).
Situada al S del terme, a la vall mitjana del riu de Montnegre o riu Verd, és dividida en els nuclis de Montnegre de Dalt, o Casolet , on hi ha l’església parroquial, aigua avall del pantà de Tibi, i Montnegre de Baix , al límit amb l’enclavament de Montnegre del municipi d’Alacant
Montnegre
Llogaret
Llogaret del municipi de Quart (Gironès).
De poblament disseminat, pertany a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre És situat a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre , —contrafort 450 m alt septentrional de les Gavarres— al SE de Girona Limitat per les valls de l’Onyar, el Rissec i el Daró, afronta amb els municipis de Madremanya Gironès i de Sant Sadurní de l’Heura Baix Empordà
Montnegre
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d’obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel S la foia de Xixona.
Constitueix un enclavament entre els municipis de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig
Montnegre
Cim
Cim (1 425 m alt) de la serra que separa les valls de la Muga (Alt Empordà) i del Tec (Vallespir), entre el pla del Castell i el pla de la Muga, dins territori del Vallespir, al límit dels municipis de la Menera i de Serrallonga.
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats,…
baronia de Montnegre
Història
Jurisdicció senyorial del Vallès Oriental, vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba.
El castell de Montnegre s’alçava prop de l’església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d’ésser habitat des del s XIV
marquesat de Montnegre
Història
Títol concedit el 1706 pel rei arxiduc Carles a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular
Santa Maria de Montnegre
Santa Maria de Montnegre
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), dins l’antic terme de Montnegre, vora el cim del Montnegre.
Ha restat abandonada a partir del 1936