Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
cargola de Montserrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 10 cm d’alçada, amb rizoma llenyós d’on parteixen nombroses fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, amb flors rosades, més petites que en la cargola.
És inodora, i viu a les escletxes dels conglomerats, principalment als de la part alta de Montserrat Hom atribuïa a la decocció del rizoma nombroses virtuts curatives
muntanyes de Montserrat
Botànica
Varietat de conreu de la cactàcia Cereus uruguayanus, que, a diferència de l’espècie tipus, té un creixement asimètric i irregular, les tiges creixen de forma distorsionada i hi van apareixent bonys i ramificacions curtes i deformes que li donen un aspecte que recorda les muntanyes de Montserrat.
Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verd fosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa
tron
Art
Cristianisme
Nom donat a algunes peanyes o retaules on hi ha entronitzada una imatge de la Mare de Déu.
Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima
benedictí | benedictina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…
cavall bernat
Centelleja (CC BY-NC-ND 2.0)
Geologia
Designació de certes roques individualitzades, relacionades, probablement, amb un antic culte fàl·lic precristià.
Hi ha, per exemple, una llegenda referida al Cavall Bernat de Montserrat, que afirma que tot aquell que n'abasti el cim haurà de sofrir canvi de sexe La formació d’aquestes roques és d’origen divers els de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt són el resultat de l’erosió diferencial damunt conglomerats els d’Alzira, de Pollença, de la mola de Llaberia, de les Medes i del cap de Norfeu, al cap de Creus els dos darrers conserven la forma de Carall Bernat , són d’origen càrstic el de Platja d’Aro és modelat per les onades damunt el granit costaner el Carallot dels Columbrets és un…
mató
Alimentació
Formatge tendre de llet de vaca quallada amb herbacol o quall animal.
Abans era obtingut per coagulació de la fracció proteica, encara soluble, del xerigot de la llet de cabra o d’ovella —que hom bullia amb herbacol—, resultant de l’elaboració de formatge
anella
Montserrat Labiaga Ferrer (CC BY 2.0)
Peça circular que, clavada a terra, en una paret, una porta, etc., serveix, mitjançant una corda, una cadena, un ganxo, etc., per a fermar-hi una bèstia, un vaixell a la riba, etc., penjar-hi un objecte, etc.
esllavissada
© Xevi Varela
Acció i efecte d’esllavissar-se.
gorg
© Montserrat Comelles
Geologia
Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.
relleu montserratí
Geomorfologia
Relleu que presenta una morfologia semblant al massís de Montserrat.
El tipus de roca és un potent conglomerat amb elevat percentatge de còdols calcaris, que alternen amb dèbils estrats argilosos, i els sistemes de diàclasis tallen perpendicularment els estrats de conglomerats i argiles La dissolució del conglomerat calcari assoleix majors intensitats en els punts d’unió de les diàclasis i al llarg d’aquestes, la qual cosa provoca l’aïllament de turons arrodonits monòlits
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina