Resultats de la cerca

El 1973 tenia uns 500 habitatges i unes escoles

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes

Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs El 1716 es…

Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…

Situació i presentació Es troba al sector que hom coneix com la vall de Torelló o la vall del Riu Ges, la qual és integrada pels municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i el mateix terme de Torelló, cap d’aquesta demarcació geogràfica El terme, situat al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al N amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó, al S amb Manlleu i a l’W amb les Masies de Voltregà i Orís La vall de Torelló, formada per la part baixa de la conca del Riu Ges i per la del seu principal afluent, el Riu Fornés,…

El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del relleu, les elevacions són per sota els 1000 m, i entre…