Resultats de la cerca

Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou

Especialista del salt d’altura, el 1968 començà d’aplicar la tècnica anomenada fosbury Fou tercera als campionats d’Europa celebrats a Roma el 1974 1,89 m, segona en els Jocs Olímpics de Mont-real el 1976 1,91 m, campiona europea a Praga el 1978 2,01 m, campiona olímpica a Moscou el 1980 1,97 m i subcampiona olímpica a Los Angeles el 1984 2,00 m El 1986 es retirà de l’alta competició

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Especialista de les proves d’esprint llarg, 200 i 400 m llisos, en les competicions internacionals representà l’antiga República Democràtica Alemanya El 1975 assolí el segon lloc dels 400 m als campionats d’Europa Júnior El 1978 establí els primers rècords del món en 200 22´06 i 400 49´19 m llisos que més endavant deixà establerts en 21´71 i 47´60 respectivament Campiona d’Europa a Praga el 1978, a Atenes el 1982 i a Stuttgart el 1986 en 400 i 4 × 400 m llisos El 1980 assolí la medalla d’or en 400 m llisos en els Jocs Olímpics de Moscou Es retirà el 1987

Especialista en 100 i 200 m llisos, començà la seva trajectòria el 1971 als campionats d’Itàlia, on dominà en ambdues distàncies a la dècada següent De la seva trajectòria internacional destaquen les medalles d’or als campionats d’Europa 1974 en 100 m, 1978 en 100 i 200 m, la medalla d’argent a la Copa del Món en 200 m 1977, la medalla d’or al Campionat del Mon en 4 x 100 1983, la medalla de bronze en 200 m als Jocs Olímpics de Munic 1972 i la medalla d’or en 200 m i la de bronze en 4 x100 als de Moscou 1980 L’any 1979 aconseguí un rècord mundial en 200 m 1919, que no fou superat…

Establí nou rècords del món en els 800 m, 1500 m imbatut del 1981 al 1997, 1 milla, 1000 m i 4 × 800 m Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i als de Los Angeles 1984 guanyà la medalla d’or en 1500 m i la medalla d’argent en 800 m El 1981 obtingué la copa del món d’atletisme en els campionats de Roma, i el 1986 la medalla d’or als campionats d’Europa de Stuttgart La seva rivalitat amb els corredors també britànics Steve Ovett i Steve Cram dominà les curses de mig fons els anys vuitanta Es retirà el 1990 Afiliat al Partit Conservador, fou diputat al Parlament britànic en 1992-97…

Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los Ángeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, i quedà sempre entre els deu primers classificats, tant en la prova dels 20 km com en la dels 50 km La seva millor posició fou el quart lloc en la prova de 20 km a Seül Fou subcampió del món de 50 km 1983 i medalla de bronze en 20 km 1987 Així mateix, fou campió d’Europa de 20 km i subcampió de 50 km 1982, i participà en tres campionats europeus més Fou tretze vegades campió d’Espanya i setze vegades campió de Catalunya, i tingué els rècords estatals de 20 km i de 50 km tant en pista com…

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en…

Saltadora de perxa, la més destacada de tota la història de l’atletisme En aquesta especialitat l’any 2001 baté el rècord del món júnior amb 4,47 m, i d’ençà que el 2003 baté el rècord mundial a Gateshead Anglaterra superà successivament la seva pròpia marca més de vint vegades En el Campionat del Món d’atletisme de Hèlsinki del 2005 saltà 5,01 m i es convertí en la primera atleta de l’especialitat que superava els 5 m en la categoria femenina En els Jocs Olímpics de Pequín juliol del 2008 superà novament aquesta marca amb un salt de 5,05 m i l’any següent establí a Zuric el seu rècord…