Resultats de la cerca

Hi ha dos grups d’illes, les del Nord 25,5 km 2 , d’origen corallí Manihiki, Penrhyn o Tongareva, Pukapuka, Rakahanga, Nassau, Palmerston i Suwarrow , i les del Sud 211,1 km 2 , d’origen volcànic Rarotonga , Aitutaki , Mangaia, Atiu, Mauke, Mitiaro, Manuae i Takutea, que són les més densament poblades El clima és tropical monsònic la temperatura mitjana és de 23,6°C, i la pluviositat anual oscilla entre 2000 i 3000 mm La principal activitat econòmica és l’agricultura taronges, copra, tomàquets, bé que darrerament s’hi desenvolupa la indústria La capital és Avarua , a l’illa de Rarotonga…

Actualment rep aquest nom la unió d’Austràlia, NovaZelanda i, generalment també, Nova Guinea

Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel…

El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…

Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…