Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
ducat de Parma
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya…
Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte
Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte Lèpid perd el poder i és desterrat per Octavi 36 aC
jocs accis
Història
Jocs celebrats a Àccium en honor d’Apol·lo.
Octavi ordenà després de la batalla d’Accium 831 a C que fossin celebrats amb major solemnitat per tal de commemorar el seu èxit
flautí
© X. Pintanel
Música
Instrument aeròfon de la família de les flautes, però de dimensions més reduïdes que les flautes de bec i travesseres i que sona una octava més alt.
Fou introduït a l’orquestra cap a la fi del s XVIII És anomenat també piccolo o octaví Vivaldi escriví concerts per a flautí i orquestra
Sext Aureli Víctor
Historiografia
Historiador romà d’origen africà.
Escriví un compendi d’història imperial titulat Caesares comprèn des d’Octavi August fins a Constanci És una història feta des d’un punt de vista biogràfic
Cleòpatra
© Fototeca.cat
Història
Darrera reina d’Egipte.
Filla de Ptolemeu XII Auletes, començà regnant ensems amb el seu germà Ptolemeu XIII Acusada de conspirar contra ell, aconseguí l’ajuda de Cèsar, després de l’entrada d’aquest a Alexandria 48 aC, de tornada de la batalla de Farsàlia El dictador associà ambdós germans al tron, però, rebellat Ptolemeu, Cleòpatra, amb l’ajuda de Cèsar, destruí els seus enemics juntament amb el seu germà durant la guerra alexandrina 48-47 aC Amistançada amb Cèsar, anà a Roma Després de la mort d’aquest tornà a Egipte, on s’alià i s’amistançà amb Marc Antoni, el qual governava a Orient L’any 40 aC Marc Antoni…
Margarida d’Àustria
Història
Duquessa de Florència i de Parma, filla natural de l’emperador Carles V i de Margarida van der Gheist.
Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a…
Izquierda Democrática Cristiana
Partit polític
Partit democratacristià dirigit per l’exministre de la República Manuel Giménez Fernández, i posteriorment per Joaquín Ruiz-Giménez, que a Catalunya comptà amb un nucli de seguidors durant els anys seixanta.
La seva personalitat més coneguda fou Frederic Roda Ventura i en formaren part Josep M Vilaseca, Joaquim Xicoy, Octavi Saltor, Felip Lagarriga, Joaquim Arumí i Josep M Portabella
Enrahonar
Revista de filosofia editada per la Universitat Autònoma de Barcelona.
El primer número aparegué el 1981 A grans trets, el contingut reflecteix la trajectòria dels professors del departament de filosofia d’aquesta universitat, tot i que hi collaboren sovint altres pensadors N'han estat directors Josep Maria Calsamiglia, Octavi Fullat, Raúl Gabás i Josep Montserrat
Ciutat
Publicacions periòdiques
Revista cultural publicada a Manresa del 1926 al 1928, de la qual aparegueren vint números.
D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències Hi collaboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M López i Picó, Lluís Nicolau d’Olwer i Octavi Saltor