Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou…

Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan

Anomenat també Surroca de Dalt , en oposició al nucli de Surroca de Baix o Surroca d’Ogassa , situat uns 3 km al S, és centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca F fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament

És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès Aquest…

És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera