Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Benijòfar
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola.
El Segura en limita el terme pel nord És important l’agricultura de regadiu hortalisses i cítrics que aprofiten les aigües derivades del Segura La propietat de la terra és molt repartida, i predomina l’explotació directa La ramaderia d’ovins aprofita les pastures naturals, localitzades a l’àrea oriental del municipi La població es triplicà al llarg del s XIX, i continuà augmentant fins el 1930, per a reprendre's des dels anys vuitanta El poble 2 004 h agl 2006, 23 m alt és vora la riba dreta del Segura D’origen islàmic, el 1589 fou reconstruït per Jaume Gallego Fajardo i Satorre, al qual el…
Guardamar
Municipi
Municipi del Baix Segura, situat a la costa, a la plana deltaica del Segura i a les plataformes pliocèniques del sud, que conformen extensos plans i pujols (el Castell, el Molí de Vent, lloma de les Raboses i el Moncaio).
És dominat per l’aridesa climàtica i la presència i l’acció del Segura la gola del qual avança submarinament que migparteix els arenals que des de l’albufera d’Elx han donat peu a les conegudes dunes en foren fixades 846 ha el 1900, sota la direcció de l’enginyer Francesc Mira, amb pins, eucaliptus i palmeres, que han esdevingut un dels millors atractius del terme La pesca té alguna importància, però és l’agricultura el capítol econòmic fonamental el sòl conreat cobreix 2 682 ha La majoria és regat 1 804 ha, sobretot amb aigua elevada i la resta amb la derivada des de la presa de Rojals…
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…
Almoravit
Partida
Partida de l’horta d’Oriola (Baix Segura), dins el terme de la ciutat, a l’esquerra del Segura.
És regada per la séquia d’Almoravit , que s’inicia a la presa d’Almoradí
Puente Los Cirios
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), situat al poble de la Campaneta, a la carretera de l’Almoradí.
arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a lade Toledo, a…
l’Alcoià
Comarca del País Valencià.
Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…
Almoradí
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors.
El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa Ocupa un territori generalment pla, format pels alluvions del riu La brolla ocupa 2 000 ha hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals Al secà hom conrea sobretot ametllers Les…
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en…
Sant Bartomeu d’Almisdrà
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al mig de l’horta, 7 km a l’E de la ciutat.
Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina