Resultats de la cerca

Bilingüe, fou més literari que polític i fou continuat per El Extraordinario Político Mallorquín , també setmanal 1810

En la primera etapa 3 de febrer — 21 d’abril de 1900 fou dirigit per Joan Torrendell, i hi collaboraren GAlomar, ANoguera, JAlcover, Lluís Martí, Mdels SOliver, etc Hom en féu dues edicions una de popular i una altra d’illustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917, fins el 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca , que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals Entre els seus collaboradors hom ha d’esmentar…

Els seus objectius són collaborar amb els diversos centres que treballen l’esplai organitzat amb finalitat educativa oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d’esplai potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d’estudi i de renovació educativa mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té en la personalitat de l’infant i del jove participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d’aportar els elements de collaboració que els GDEM considerin oportuns…

És interessant pel seu valor gràfic Mantingué una línia independent i apolítica, i inserí sovint produccions poètiques en català de Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber i altres

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins

Publicava, a més de treballs literaris, articles sobre història i folklore mallorquí Era impresa a la Tipografia Catòlica de SPizà, de Palma

Situada a la ciutat de Palma Mallorca, té extensions universitàries a Menorca i a Eivissa Els antecedents remots de la Universitat de les Illes Balears es remunten als privilegis atorgats per Jaume II a la Universitat de Montpeller, epicentre científic del regne de Mallorca Aquest és l’origen de les diferents iniciatives per tal de crear una universitat de Mallorca L’any 1477, Beatriu de Pinós intentà revifar la tradició lullista fent un llegat per establir una càtedra lulliana El 1481 Agnès de Quint feu donació de rendes amb el mateix propòsit, i dos anys després Ferran II de…

Organitzada en quatre seccions —ciències morals i polítiques, ciències naturals, història i literatura, belles arts— bona part dels seus socis eren de les classes benestants, alguns d’idees i professions liberals Presidida per Josep Rocabertí de Dameto, Antoni M Sbert, Josep M Pons i Gallarza i Joan Palou i Coll, sostingué una certa activitat cultural i agrícola —aquesta darrera, gràcies a Paul Bouvij— i es pronuncià a favor de l’abolició de la pena de mort, el lliure canvi i el conreu de les llengües “provincials”

Sortí del 15 de setembre de 1921 al desembre del 1922, dirigida per Antoni M Alzina Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya

Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera